Menys burocràcia, més Lleida

Aquesta setmana hem celebrat a Lleida una sectorial d’economia amb prop d’un centenar d’autònoms, empresaris i representants de les principals organitzacions empresarials. Una trobada necessària que va servir no només per exposar propostes, sinó sobretot per escoltar. Escoltar de veritat. Perquè Lleida no pot continuar prenent decisions d’esquena a qui genera activitat econòmica, ocupació i futur.

El col·loqui va ser franc, directe i enriquidor. Vam intercanviar propostes, iniciatives i suggeriments amb un objectiu compartit: reforçar la capitalitat econòmica i d’influència de Lleida i del seu entorn. I ho vam fer des d’una premissa clara: qualsevol debat s’ha de fer amb honestedat. Sense prometre allò que no es pot complir i sense crear falses expectatives. Lleida ja n’ha tingut prou, de discursos buits.

Fa massa anys que la ciutat arrossega incompliments sistemàtics, dèficit d’inversions, manca de lideratge i una alarmant falta d’ambició. I mentre això passava, els autònoms i empresaris han continuat resistint, innovant i tirant endavant malgrat les traves, la burocràcia i una administració que massa sovint ha actuat com un obstacle en lloc d’un aliat.

Lleida ha de ser una ciutat fàcil per treballar i per emprendre. Menys burocràcia i més activitat. Menys papers i més solucions. Cal una Paeria que faciliti, que acompanyi i que entengui que cada projecte empresarial és una oportunitat per a tota la ciutat. Apostem per bonificacions fiscals clares i efectives per a qui crea ocupació i inverteix a Lleida. No es tracta de privilegis, sinó de sentit comú.

També hem de creure, de debò, en el “Lleida compra a Lleida”. Potenciar les empreses lleidatanes, reforçar el comerç local i de proximitat i projectar una marca Lleida forta no és una qüestió identitària, sinó estratègica. Quan l’administració dona exemple i confia en el talent local, s’enforteix tot el teixit econòmic.

Lleida és una gran ciutat i té un teixit econòmic amb múscul. Autònoms, empresaris i organitzacions empresarials tenen un potencial enorme que no s’està aprofitant prou. Hem d’entendre Lleida com la capital econòmica, social, comercial, sanitària, universitària, d’oci, restauració i oportunitats. Però això no passarà sol. Cal lideratge polític i una visió clara de futur.

Aquesta visió ha de construir-se de la mà dels agents econòmics i socials. Escoltant-los de veritat i no utilitzant-los com a decorat o com a eines al servei d’unes elits que han conduït la ciutat a la degradació, la frustració i el neguit. Lleida necessita un canvi de rumb urgent.

Un dels pilars d’aquest canvi és la industrialització. Sense indústria no hi ha ocupació estable ni futur. Cal millorar urgentment els polígons industrials existents, dotar-los de serveis i competitivitat i deixar de perdre oportunitats. Projectes com el polígon de Torreblanca no poden continuar eternament encallats. L’espera ha generat frustració, desconfiança i pèrdua d’inversions que han acabat marxant a altres municipis del nostre entorn, amb la consegüent pèrdua de competitivitat.

A Lleida també cal apostar decididament pel talent: retenir-lo, atreure’n de nou i crear les condicions perquè no hagi de marxar. Oferir oportunitats reals, salaris dignes i un entorn atractiu per viure i treballar.

Però no podem oblidar la Lleida social. I vull ser molt clar: una ciutat forta econòmicament és una ciutat que cuida la gent que suma. La que treballa, la que s’esforça, la que vol tirar endavant. Habitatge assequible, conciliació real i efectiva, seguretat i civisme. No tot s’hi val. Els delinqüents han de ser aïllats del sistema. Cal controlar les ajudes i els serveis municipals i negar-los a qui en fa un ús abusiu. Lleida ha d’incentivar qui vol construir un projecte de vida, no qui viu del sistema aprofitant-se’n.

Una Paeria no ha de perjudicar a qui treballa; ha d’ajudar-lo. I quan ajudem empresaris i autònoms, ajudem tota la ciutat. Aquest és el model de Lleida que defensem: una ciutat amb lideratge, ambició i respecte per qui crea riquesa i futur.