Un model de seguretat realista

Les xifres de robatoris, al carrer, als domicilis, a internet. El nombre insuportable de delictes sexuals, molts d’ells en l’àmbit familiar. Les baralles al carrer, de vegades amb armes blanques. Hi ha massa delictes a la ciutat. I és cert que les xifres estan baixant. Ens n’alegrem. I és cert també que seguim entre els llocs més segurs per viure. Ho hem de reconèixer. Però, malgrat tot, hi ha massa delictes a la ciutat, i hem d’avançar més en seguretat.

Alguns proposen millorar la seguretat només a força d’endurir penes de presó. Obviant que això és ineficaç, com demostra l’experiència en altres països o, en el nostre, l’increment de delictes en casos en què ja hi ha hagut un enduriment de penes. Obviant també que aquest enfocament és caríssim, i no garanteix més seguretat. El Codi Penal no fa màgia!

Perquè davant d’un problema complex com el de la seguretat, no hi ha solucions simples. Hi ha solucions complexes i multiagencials: la seguretat implica cossos policials, jutjats i presons, però també polítiques socials, urbanisme, educació, mediació, reparació i lluita contra la precarietat.

En la justícia, més que un enduriment de penes, és urgent reduir els dèficits que tenim; processos lents, manca de recursos i dificultats en el compliment efectiu de les condemnes. Una víctima d’un robatori amb violència no pot esperar tres o quatre anys un judici; això també és una forma de desprotecció!

Cal reestructurar el sistema judicial per fer-lo més àgil i eficient, reforçant la inversió, com ho fa el pacte pressupostari entre Comuns i PSC per ampliar personal als jutjats. Cal incorporar elements de justícia restaurativa, que tan bons resultats està donant en països on té més aplicació. La justícia que no es limita a privar de llibertat els delinqüents, sinó que els implica en el reconeixement i reparació del mal que han produït a les seves víctimes. I calen mecanismes d’acompanyament a les víctimes.

També cal acompanyar els esforços policials amb més recursos per a la investigació, amb més coordinació entre policies locals i Mossos d’Esquadra, amb un sistema que generi la percepció clara que delinquir té conseqüències ràpides i proporcionades. Les patrulles mixtes de Mossos i Guàrdia Urbana poden ser una eina útil.

Però reforçar el sistema policial i judicial no serà suficient. Cal actuar també en la prevenció, en la reinserció, en la cohesió social, que crea comunitats més segures. I aquí entren en joc diverses àrees d’acció.

Junt amb la bona investigació i la justícia ràpida, l’acció social és fonamental per atacar la multireincidència. Està comprovat que sense itineraris d’inserció laboral i social, els nivells de reincidència són més alts. L’acompanyament posterior a qui ha complert pena de presó és una eina clau. I molt més econòmica que allargar la seva estada a presó!

Per millorar la seguretat ens cal més treball de carrer conjunt entre Guàrdia Urbana i serveis socials, reforç dels equips d’educadors i treballadors socials. Però també un urbanisme que creï espais segurs i cohesió social. Que vagi retallant segregació urbana i aposti, no per illes residencials tancades i zones amb usos especialitzats, sinó per espais públics multifuncionals i compartits, amb itineraris segurs i vitalitat comunitària. Els plans de barris han demostrat que la cohesió comunitària i la inversió pública són eines efectives per prevenir conflictes i generar seguretat.

Els tòpics, les simplificacions i els prejudicis no resolen problemes. La prevenció, els recursos adequats, l’eficiència institucional, el respecte i la cohesió comunitària són molt més efectius. Davant els problemes d’inseguretat, ens cal realisme!