El llegat dels Girona

L’aigua, com tot allò que és essencial per a la vida, ens marca i ens defineix. I a casa nostra ho sabem prou bé. Hi ha comarques que han après a fer de la set una manera de ser –les Garrigues, l’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera o el Pla d’Urgell. I, tanmateix, també hi ha terres on l’aigua ha deixat una empremta més generosa i visible: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà o la Vall d’Aran. O les planes i fondalades que viuen a tocar de rius i canals, on l’aigua no només rega: ordena el paisatge, sosté pobles, fa possible pagesia i economia, i fins i tot canvia la manera com ens mirem.

Quan parlem del Canal d’Urgell, parlem de molt més que d’aigua. Parlem de visió estratègica, de compromís amb el país. Parlem d’una terra que va saber convertir una limitació estructural en una palanca de progrés. Al segle XIX, els Girona van entendre que el futur no s’espera, sinó que es construeix. Van assumir riscos perquè creien que superar l’enorme complexitat tècnica i econòmica que suposava portar l’aigua des del Segre fins a la plana urgellenca era necessari i pagava la pena. Entenien el potencial de les nostres terres i de la seua gent i aquella decisió va transformar el paisatge; va transformar la nostra història.

L’arribada de l’aigua va convertir el secà en regadiu, va estabilitzar la producció i va generar noves oportunitats econòmiques i un gran canvi estructural, el cooperativisme com a eina de transformació massiva: la capacitat de sumar esforços, d’organitzar-nos col·lectivament i d’enfortir-nos des de la corresponsabilitat. És aquest esperit que va consolidar la força dels municipis, que van esdevenir espais vius, cohesionats i amb projecte propi. Perquè la construcció del Canal d’Urgell, l’arribada de l’aigua a casa nostra per a poder conrear i tirar endavant projectes de vida, sens dubte va ser també una palanca clau per arrelar famílies al territori.

Des de la Diputació de Lleida, ho tenim clar: és sobre el llegat de persones com els Girona –que han marcat la nostra història amb visió i valentia– que hem de construir les polítiques públiques d’avui. Portem a l’esquena el llegat d’una tradició de lideratge transformador que ens ensenya que governar és anticipar, invertir amb criteri i generar equilibri territorial. Per reivindicar aquest llegat, us convido a visionar el documental Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX, una obra excel·lent que explica, a través d’aquesta nissaga, una part essencial de la història del país. El treball es basa en la recerca rigorosa de Lluïsa Pla i Toldrà, que ha sabut posar context i profunditat a aquesta història que creiem fonamental explicar al món.

Avui actuem amb la mateixa mirada llarga en àmbits com la transició energètica, la digitalització, el suport als ajuntaments o la cultura com a eina de cohesió. Prenem el relleu d’aquell esperit transformador per continuar fent de Ponent, el Pirineu i l’Aran un territori que es reivindica amb ambició de futur i progrés.

L’aigua, amb l’arribada del Canal d’Urgell, va fer verda la plana; l’esperit cooperatiu va fer fort el país. I és amb aquesta convicció que continuem treballant: perquè el futur de la nostra demarcació es construeix sobre els fonaments sòlids de la nostra història, perquè entenem també que el futur no s’espera, es construeix. Però cal construir-lo des del consens i afrontant els veritables reptes que tenim al davant. Per això, la modernització del Canal d’Urgell és una decisió estratègica. És garantir competitivitat, estalvi, adaptació al canvi climàtic i continuïtat per a les explotacions familiars i per a l’economia que en depèn. Però també és un projecte que només pot avançar si som capaços d’arribar a acords amplis i consensos que posin el territori per davant de qualsevol altra cosa.

Consensos, acords i visió de país que van tenir els Girona al segle XIX i que ens han dut fins aquí. Perquè l’aigua dona vida i transforma el territori, sí, però també és un bé que cal explicar, garantir i preservar. I això és el que fa el documental de Lluïsa Pla, que trobareu a la plataforma RTVE Play.