SEGRE

Creado:

Actualizado:

“Sento la dificultat de ser.” És el que respon Fontenelle, ja centenari, quan està a punt de morir i el metge li pregunta: “Senyor Fontenelle, ¿què sentiu?”. Sento la dificultat de ser és precisament el títol del llibre en el qual Cocteau s’obre en canal i decideix fer-nos avinent la seva interpretació personal de la part del món que li interessa: la literatura, el cinema, el rutilant cercle de les seves amistats (Picasso, Max Jacob, Erik Satie, Diaguilev, Stravinski, Apollinaire...), França, etc., opinions rotundes de l’home que va tocar totes les tecles de l’expressió artística quan París era el centre del món. -“No soc ni alegre ni trist. Però puc ser una cosa o l’altra, i amb excés.” -“Quan em torno a llegir amb perspectiva, només m’avergonyeixo dels ornaments. He sentit Charles Chaplin queixar-se de no haver tret de La quimera d’or aquella dansa amb panets per la qual tots els espectadors el feliciten. També li vaig sentir dir que en acabar una pel·lícula «sacsejava l’arbre.» Només cal conservar, afegia, «el que roman a les branques.»” -“Formar-se no és còmode. Reformar-se, encara menys.” -“La gent ens inventa una trajectòria i, si no ens hi conformem, ens ho retreu.” -“Vaig confrontar el que és dur amb el que és pur. M’hi referia amb una admirable frase de Maritain: «El diable és pur perquè només pot fer el mal.»” -“La guerra és nefasta. Encara que no mati, comunica als uns una energia aliena als seus recursos, als altres els permet el que les lleis prohibeixen i els ensenya a anar per dreceres.” -“Que la joventut avanci a cops d’injustícia és de justícia.” -“França és un país que es desacredita. És una sort, perquè, si no, seria el país més pretensiós del món.” -“¿Qui fa la grandesa de França? Doncs Villon, Rimbaud, Verlaine, Baudelaire. Tots aquests bons nois van acabar al calabós. Els volien expulsar de França. Els van deixar morir a l’hospital.” -“L’actitud de França després de l’alliberament era senzilla. Però no la va adoptar. Dir al món: «No he volgut batre’m. No m’agrada batre’m. No tenia armes ni en tindré. Però posseeixo una arma secreta: una tradició d’anarquia.»” -“Serguei Diaguilev semblava que duia el barret més petit del món. Però si algú se’l posava, se li enfonsava fins a les orelles. Tenia la cara d’un dog, un somriure de cocodril jove i una dent que sobresortia.” -“En Vermeer l’espai és poblat d’un món diferent del que representa. El tema del quadre només és un pretext, un vehicle a través del qual s’expressa l’univers de la meravella.” -“No sé llegir ni escriure. Cada vegada que rellegeixo m’adono que no he llegit.” -“¿Dos i dos fan quatre? Gustave de Rothschild deia: «Dos i dos fan vint-i-dos.» I dues cadires i dues pomes no fan quatre.” -“La poesia és tan sols xifres, àlgebra, geometria, operacions i proves. Només que no se li veuen ni les xifres ni les proves.” -“Picasso m’explicava: Picasso, Max Jacob i Apollinaire de joves recorrien Montmartre, baixaven corrent les escales i cridaven: «Visca Rimbaud! Fora Laforgue!», un míting mil vegades més significatiu, em penso, que els que precedeixen els plebiscits.” -“El món és més senzill del que creu la nostra ignorància.” -“L’art existeix des del moment en què l’artista s’allunya de la natura.” -“L’equilibri obté el seu encís d’una organització delicada de desequilibris. Els arquitectes d’abans ja ho sabien, i podem constatar amb quines línies asimètriques està construïda la bellesa dels edificis a Grècia, Versalles, Venècia i Amsterdam.”

Escriptor, poeta, cineasta, dramaturg, dibuixant, el multidisciplinari Cocteau ens regala una severa introspecció quan compleix 50 anys, “al bell mig de la nostra vida”, que pregonava Dante.

tracking