Reflexió d’estiu i del temps

A l’obra El penediment i el nou naixement Max Scheler ens obre la porta de temps convulsos i noves oportunitats: ell veu que temps com el nostre dona pas a una nova època, ell diu renaixement, que ens empenta a reforçar l’actitud moral i la consciència i acometre nous reptes deixant enrere els nostres errors però sense perdre’ls de vista.

Sols fa falta agafar el diari i veure que moltes notícies són d’un caire quasi catastròfic: incendis, catàstrofes naturals, guerres, violació constant dels drets humans, i un llarg etc. que fa que les persones adoptem una de les tres opcions possibles: fer veure que no passa res i mirar a un altre costat, agafar una postura negativa i d’abatiment i dir que és cosa del temps i no s’hi pot fer res, o pensar que des de la nostra persona cadascú de nosaltres pot aportar el seu gra de sorra per fer el món i la nostra societat millor i entre tots tornar als valors que fan progressar una societat.

Fa 5 anys titulava Un mojito i un petó un article que obria la porta d’un pas endavant a la vida, això no ha canviat en absolut i estic convençut que aquests temps que ara són convulsos i difícils obriran la porta, si nosaltres ho volem, d’un camí que ha de durar molts anys, tant de bo per sempre, però això significa voluntat, lluita, renúncia, comprensió i sobretot estima, el penediment del que hem fet malament i la voluntat de construir en positiu sempre, i dic sempre i aquesta premissa portarà a millorar el dia a dia.

Quan parlem del mal, amb totes les coses dolentes que hem descrit i que colpegen la nostra societat i la nostra vida, pensem que el mal és quelcom estudiat al llarg de la història: Voltaire parlava del mal a la seva època amb el terratrèmol de Lisboa, Schopenhauer o Kant també ho feien amb catàstrofes naturals i guerres que colpejaven en els seus temps la humanitat, Sant Tomàs deia que el mal era l’absència del bé, i és aquí quan nosaltres hi podem fer molt, amb el nostre comportament cada dia, tenint cura de la natura, pensant que al món no hi vivim sols, que hi ha gent que necessita la nostra solidaritat i que sols entre tots podrem donar un futur millor a les noves generacions.

No podem permetre que l’home actual sigui fruit de líders capritxosos i totalitaris que, com a L’illa del Dr. Moreau de H. G.Wells o Frankenstein de Mary Shelley, creïn monstres turmentats i molt lluny del que ha de ser i és un ésser humà, i prescindir d’un intangible imprescindible per ser-ho, l’ànima.

No és fàcil, tenim constants elements que no ajuden gens, per exemple, la intel·ligència artificial, que substitueix en moltes ocasions el criteri de les persones, però sense cap mirada i sense tenir en compte els valors i la moralitat que té l’ésser humà, produint el cas que a més, pel fet de concentrar-se els interessos dels que controlen la IA a molt poca gent, dificulta el bé comú de la societat i afavoreix les desigualtats socials, i és quelcom amb què, sí o sí, haurem de conviure, per tant, caldrà una regulació que tingui en compte que no pot generar una catàstrofe humana, amb el sentit dels efectes negatius sobre les persones que pot tenir.

Hem de fugir d’aquesta nova esclavitud, no podem consentir un món ple del que podem dir “pobresa controlada”, en mans dels estats, amb molt poques oportunitats de progrés personal, amb un món cada vegada més individualista i a la vegada, tal com ens mostra la realitat del nostre dia a dia, menys optimista. Parlo, com deia al principi, que obrir avui un Telenotícies és tot guerres, catàstrofes naturals, corrupcions, atemptats contra la vida, la seguretat i la dignitat de les persones, violència i un llarg etcètera. Per tant, deixar clar el missatge que jo i molta gent com jo creiem en la persona, i en la persona dins de la societat que és capaç de transformar-la i fer que el món i la nostra societat sigui millor i que entre tots ho podem canviar sense cap mena de dubte.