Aliança anticatalana

Al debat de Política General, la portaveu d’Aliança Catalana va descriure Catalunya com una terra devastada habitada per una societat arruïnada. Un poble sotmès on res no funciona. Els polítics només s’aprofiten dels administrats. Infinitat d’individus del Tercer Món (als quals va insultar) es passegen com per casa seva per desvalisar el poc que resta de riquesa. Es va esforçar notablement a desmerèixer els serveis públics catalans, els quals (sempre amb potencial per millorar) figuren entre els millors del món. Els catalans, en suma, es troben en un estat d’involució catastròfic. El nivell és d’indigència i desastre sistèmic. En fi, un discurs irreal i insostenible, incapaç de qualificar amb tacte la nostra realitat complexa, la d’un dels països més avançats. Unes paraules inaptes per felicitar-se dels avenços que es produeixen i, per descomptat, per encertar què hem de canviar per continuar avançant. El discurs d’Aliança Catalana pertany a qui no vol resoldre res, sinó tenyir-ho tot d’una crítica càustica. Destil·la una insatisfacció integral amb tot el que representa Catalunya que, francament, sembla malaltissa. Em plantejo, per aquest motiu, si aquesta extrema dreta no hauria de ser anomenada Aliança Anti-Catalana, atès que rebutja tot mèrit del nostre país. Com construir res, des d’una obsessiva mirada entre furiosa i desesperada contra la nostra realitat? Em pregunto si s’estimen Catalunya, perquè és impossible estimar-la, amb els seus molts problemes i les seves grans virtuts ensems, i alhora parlar amb tanta negativitat d’ella. No sé quin resultat electoral obtindrà aquest partit. El que sí puc preveure és que el seu discurs resultarà contrari a la nostra evolució social, en molts àmbits. D’entrada, les seves frases dramàtiques i menyspreus contra la classe política (ells ho són també), esdevenen nefastes per a progressar com a democràcia. Es troben fora de lloc els seus discursos des d’una perversa i pretesa superior legitimitat per parlar en nom del poble català de base i arrel. La seva estratègia és espaordidora. És la pitjor que pot concebre’s en política: la construcció d’un “nosaltres” vertader contra un “ells” impur i que no entén la genuïna essència catalana (i ells sí, esclar). El que diuen és un error. Més enllà de la diversitat saludable d’opinions, Aliança Anticatalana transporta en el seu ADN la divisió social i la manca de mesura i humanitat que exigeixen les polítiques pel bé comú. Per la llibertat i el progrés de la nostra estimada Catalunya, hem de sumar plegats perquè aquesta visió obstructora i estèril no prosperi ni representi el que no és Catalunya.