SEGRE

JORDI BADIA I SENDRA

La perla del Pla d’Urgell

Escriptor

Creado:

Actualizado:

Pujant d’Ivars d’Urgell vers al nord-est trobem uns turonets que amaguen la perla del Pla d’Urgell: l’estany d’Ivars Vila-sana. L’extensió més gran d’aigua dolça de Catalunya, la segona en superfície després del llac de Banyoles. Aquest paradís de la Plana ha sobreviscut a les dessecacions i actuacions humanes. Si a la primeria fa segles era una petita llacuna salada, amb l’arribada del Canal d’Urgell al 1861 l’estany s’omplena d’aigua dolça i esdevingué una gran extensió d’aigua.

L’enorme estany canviava el paisatge i la vida de la gent. Hi havia caça i pesca abundant, era lloc de trobada per als pobladors dels voltants. Tanmateix, la vida per a aquest paratge no ha estat tranquil·la. Al 1914 ja hi ha un primer intent de dessecació per a aprofitar els conreus, frustrat fins al 1951, quan uns empresaris sense escrúpols el van buidar per a aprofitar-ne els terrenys. A partir de 1990 comença una lluita aferrissada per a recuperar aquest espai idíl·lic i al 2009 l’estany va reviscolar. S’hi ha prohibit la pesca, excepte la carpa, i té una protecció especial, amb el Centre d’Interpretació de Cal Sinén i diversos guaites d’aus i peixos. Paga la pena anar a aquests llocs i poder distingir la diversitat de fauna, espècies rares, gràcies als plafons detallats que hi trobem i acomodar-nos als seients amb els binocles o la càmera.

Una passejada vora l’estany ens permet entrar en un jardí botànic natural, sobretot a la primavera i tardor. D’ací i d’allà arbres de ribera, àlbers, xops, alzines, plataners i més amunt nius de cigonyes, que de vegades ens sorprenen volant sobre els nostres caps, exemplars adults de bones dimensions. Si ens aturem a les guaites, veurem a l’aigua collverds, fotges, cabussets esplugabous, gavines i inclús els cignes majestuosos, entre altres ànecs i aus com arpelles.

No podem aquí donar la llista de més de 200 espècies, inclosa la flora i l’arbrat. Cal anar-hi, sobretot a la primavera, i descobrir aquest indret únic, que només tindria comparació amb el delta de l’Ebre a Catalunya per la seva diversitat faunística, amb alguns exemplars endèmics, com la mallerenga de bigotis.

Gràcies a tots els que han fet i fan possible la recuperació i manteniment d’aquest indret salvífic i sorprenent. És talment un exemple a seguir per als altres espais naturals de Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.

tracking