Pobrets i alegrets
Arquitecte i antropòleg
En altres temps, hi havia una manera de viure marcada per la pobresa material, però també per l’acceptació, l’humor i la capacitat de treure profit del poc que es tenia sense comparar-se constantment. Avui, tanmateix, la comparació és el pa de cada dia, i les estadístiques són la base de bona part de les informacions que es difonen. Establir paral·lelismes s’ha convertit en una forma recurrent d’explicar i entendre el món.
Era el dia de les Marededeus Trobades, festiu a Guissona, quan SEGRE publicava que aquest és el municipi amb menys desigualtat de la demarcació de Lleida, segons un estudi de la Fundació FEDEA sobre municipis de més de 5.000 habitants. Una igualtat modèlica, diuen. Jo en dic miopia quantitativa. Perquè una xifra pot ser certa i, al mateix temps, mostrar només un bocí de la realitat que descriu: un titular perfecte per circular sense matisos, quan la vertadera troballa hauria estat saber l’abast d’aquesta “igualtat exemplar”.
Guissona és una vila amb una composició social compacta, però això no implica necessàriament que sigui una localitat pròspera. A més, té una estructura demogràfica singular: el 2025, el 51,85% dels habitants era d’origen estranger (davant del 18,74% de Catalunya) i el 71,41% tenia entre 16 i 64 anys (davant del 66,99% català). Una població jove i laboralment activa. No és estrany, doncs, que el proppassat mes d’agost es tanqués amb un 3,55% d’atur registrat, menys de la meitat del català. La gent que hi viu treballa, i treballa molt.
L’índex de Gini mesura fins a quin punt els ingressos estan distribuïts de manera desigual, no la quantia: 0 correspon a un repartiment del tot igualitari i 1 a una concentració de la renda en una sola persona. Ara bé, un Gini baix és compatible amb uns sous modestos si aquests estan distribuïts de manera relativament uniforme. I aquí apareix la dada que convé posar en context: l’any 2023, el coeficient de Guissona era del 0,34, mentre que el conjunt de Catalunya se situava en el 0,31 i la província de Lleida en el 0,30, segons l’INE; una diferència que, d’altra banda, tenint en compte que l’estudi de FEDEA només inclou municipis de més de 5.000 habitants, apunta a una major uniformitat distributiva en l’entorn rural.
El contrast apareix quan posem en relació la capacitat productiva de la localitat i els ingressos de les llars. Considerant com a referència el conjunt de Catalunya (100), l’any 2023 Guissona tenia un PIB per habitant de 171,3 punts, entre els vint més alts del país, al costat de municipis industrials del Baix Llobregat i els dos Vallesos. En aquests municipis, el volum de producció acostuma a anar acompanyat d’una renda i d’un perfil socioeconòmic més elevats. A Guissona, en canvi, la renda familiar disponible se situa a 81,3 punts, molt per sota de la mitjana catalana, i l’Índex Socioeconòmic Territorial, que combina indicadors de situació laboral, educació, immigració i renda, se situa a 71,2 punts, el desè més baix.
En altres paraules, Guissona actua com un pol industrial i, alhora, presenta uns nivells d’ingressos i una posició social propis d’un territori molt menys pròsper del que seria d’esperar. Aquesta combinació obliga a preguntar-se fins a quin punt la potència econòmica de l’agroindústria local es trasllada a les llars, ja que les xifres suggereixen que una part d’aquesta capacitat productiva no es tradueix proporcionalment en benestar econòmic de la població.
Guissona és el municipi –major de 5.000 habitants– amb la desigualtat de renda més baixa de les comarques lleidatanes. I això és una dada favorable. Però prendre aquesta dada, aïlladament, com a sinònim de prosperitat és una altra cosa. Perquè no tota igualtat es pot llegir com una millora real, no tot PIB genera riquesa, i no tot titular ofereix una lectura honesta del que ens envolta.