SEGRE

Creado:

Actualizado:

Angle EditorialTraducció: Valèria Gaillard.

Cabaret Voltaire:

Traducció: Lydia Vázquez.

Tant és per on us endinseu a l’univers Ernaux, sempre hi acabareu trobant la connexió. La unió entre les seves obres, la seva biografia i la seva història. Però també hi veureu el lligam amb la vostra, d’història! Hàgiu viscut les mateixes situacions o no, us hi veureu reflectides tingueu l’edat que tingueu. Perquè cada publicació és un petit episodi independent però connector, com aquest La dona gelada, última publicació de l’autora francesa a Angle Editorial.En aquesta constant retrospectiva d’Ernaux, cada llibre ens presenta bocins del seu passat que no reconeixem en els anteriors, però alhora d’altres que ja sabem que sí que van ocórrer. En aquest cas, ens ofereix la narració de les dones gelades que van envoltar la seva infantesa. Aquelles dones, com la seva mare o les seves tietes, fredes, rudes, seques, fortes, per a les quals no era imprescindible només tenir cura de la llar en el seu dia a dia. Aquelles que van prendre rols diferents dels de la resta de senyores que Ernaux coneixia. Diferents de totes les dones de què parlaven les nenes que compartien les classes amb ella. Així, la seva infantesa es va forjar en aquesta contradicció, veient com el pare cuinava i l’anava a recollir a l’escola i la mare liderava el negoci familiar. Amb aquest entorn, on la figura materna li exigia la no-fragilitat, ella va descobrir la regla, el sexe i les vergonyes. En una escola religiosa on era imprescindible portar al dia la “llibreta dels sacrificis”, Ernaux es va construir com una dona moderna i inconformista amb la classe social on li havia tocat viure. Tot i això, comprovarem com sempre acaba tornant a les seves arrels, malgrat la lluita i la rebel·lió. La novel·la ens explica els seus anys universitaris, els primers nois, el seu primer matrimoni. Hi relata les vicissituds del dia a dia estudiant, treballant i sent mare de dos fills. La intenció de ser una parella moderna, però sense canviar que és ella qui cuina i qui dedica més temps a la casa i als nens. Unes pàgines amb un final que suposa un nou inici d’Ernaux. Perquè malgrat que ho hàgim viscut o no, l’important de la seva obra (per a nosaltres i per a les dones dels 80 que ja la van llegir) no és només la manera d’explicar, sinó el fet d’explicar, de donar valor al que sí que ens importa. Gràcies, Ernaux, per no callar perquè, i parafrasejant Lorde, el nostre silenci no ens protegirà mai.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking