Entre Eros i Tànatos: la vida segons Salvador Macip

Hi ha qui escriu per explicar la vida, i hi ha qui, com Salvador Macip, ho fa per disseccionar-la sense pietat... però amb un somriure al bisturí. La vida als extrems ens convida a mirar de cara allò que preferim esquivar: l’amor, la mort i tots els rituals –alguns francament absurds– que teixeixen la nostra existència.

Llegir Macip és com seure amb aquell amic que sap de tot, no en presumeix, i a sobre ho explica bé. El mateix metge que, en plena pandèmia, ens informava amb rigor però sense alarmismes, i aconseguia calmar-nos quan les xifres i els rumors eren un malson diari. Ara, canviem els gràfics epidemiològics per hormones, gens i reflexions sobre allò que ens fa humans, i el resultat és igual de captivador.

D’entrada, ens porta al territori d’Eros amb una bateria de dades i històries que fan trontollar tòpics: des de la biologia que encara mana més que Tinder fins a aquella variant genètica que podria explicar per què alguns se senten atrets per grans bevedors. Entremig, comparacions delicioses: el regal nupcial d’un insecte no és tan diferent d’una joia d’aniversari, i la cua d’un paó pot tenir més en comú amb un perfil d’Instagram del que voldríem admetre.

Quan arriba Tànatos, el to canvia, però no es torna fúnebre. Parlar de la mort sense dramatismes i sense frivolitat és un art: Macip ens hi condueix amb la calma de qui sap que l’única immortalitat possible és aprofitar el temps que tenim. Aquí no hi ha receptes màgiques per vèncer la fi, però sí eines per mirar-la de fit a fit sense abaixar la mirada.

El llibre és un ball entre dades i ironia: un pas de neurociència, un de filosofia, i un gir inesperat amb anècdotes que fan somriure –com aquella sobre rituals de seducció que han canviat poc des de la prehistòria fins a la discoteca. Potser hi ha passatges que exigeixen atenció, però la recompensa és sortir-ne amb una visió més ampla i una mica més escèptica sobre els dogmes que arrosseguem.

assaig

En resum: si busqueu un assaig que us faci pensar, riure per sota el nas i revisar alguna certesa íntima, La vida als extrems és una aposta segura. Entre Eros i Tànatos, Macip recorda que la biologia té molt a dir, però que la manera com juguem la partida encara depèn –per sort– de nosaltres.