La decadència d'un poble

Només cal viatjar una mica per adonar-se que a casa nostra les coses no van bé. Les comparacions són odioses, però són molts els catalans que viatgen i confirmaran sense cap pal·liatiu la vergonyosa comparació. El nostre país petit i bonic està condemnat per un finançament d’espoli amb volguda premeditació.

Aquesta programada i perversa actuació compta amb voluntaris dels sucursalisme més abjecte. Voluntaris estratègicament transversals des de la virtual esquerra fins a la ultradreta més radical, disposats a excusar allò que és inexcusable i a perpetrar totes les malifetes que avui ja són del domini públic. És increïble constatar que manta ciutats d’Espanya, que per les xifres oficials lideren l’escàndol de l’atur, l’absència de mitjans de producció industrial o la insignificança comercial entre altres misèries, mostren en canvi radiants una vida de luxe i festa major que és l’enveja dels catalans que les visiten.

Exemples molts. El forat negre de Madrid on estan acollits tots els defraudadors “legalitzats” d’Espanya. La Màlaga dels museus fabricada per la desviació pressupostària en detriment de ciutats cresol de cultura i tolerància.

L’Oviedo capital del principat amb les xifres de regressió econòmica més esgarrifoses. Davant d’això, la reacció dels nostres dirigents o bé és una rendició incondicional o pitjor encara, un salvi’s qui pugui, mostrant el decebedor espectacle d’una baralla per les engrunes de la indignitat i la misèria. Els catalans hem sucumbit a l’estratègia no tan sols d’una Espanya absolutista sinó d’una Europa encaminada al suïcidi per la seva pròpia inèrcia del regne de taifes.

Les múltiples candidatures municipals ens mostren l’estupidesa i la magnitud de l’enfrontament de tots contra tots. La frase que us “bombin a tots” mostra una clara simplificació de la tragèdia. El Sr.

Sirera afirma sense ruboritzar-se que ha impedit que la capital de Catalunya tingui un alcalde “separatista”. Calla, no enganyant ningú, que ha perpetuat la reina dels okupes i una faràndula de vividors col·locats a perpetuïtat. El Sr.

Collboni mostrant el paradigma de ser d’esquerres, accepta una alcaldia de la forma més indigna possible. Queda tot tan lluny quan no hi vols anar! El problema és quedar-se en el país de la decadència.