De mort natural?

Un cartell anuncia un inquietant eslògan. Pagesia o Mort. Ha estat acompanyat per diversos articles d’opinió i, entre els pagesos almenys, ha estat una sacsejada. Una gran iniciativa ha estat mostrar-lo per part d’en Lluís Llach i Albert Costa posant en valor la nostra pagesia i les iniciatives que l’envolten. Una realitat, que per coneguda, encara ofèn molt més. Per aquells que n’hem estat sabedors ha estat motiu de reflexió. Hauria també de ser una bufetada necessària per als responsables polítics del nostre petit i bonic país. Desgraciadament no han mogut un sol muscle, han endurit la consciència i la cara, fins a extrems insospitats. Un cartell d’extraordinari disseny, nascut de la iniciativa de persones, que lluny de la pagesia, mostren el seu compromís per ser els més propers i garants d’una necessitat peremptòria. Salvar el territori. Això només es pot fer rescatant de l’oblit la burocràcia, la injustícia, l’especulació i totes les xacres imaginàries als nostres pagesos i ramaders. Als verdaders pagesos. Als que encara mantenen el territori, la fauna, el medi, el paisatge i una manera de fer, que ens permet un futur i la vida mateixa, al proporcionar-nos el pa i la sal de cada dia, demostrant-ho fins i tot en els pitjors moments de la pandèmia. Quan al final dels 70 militava a la Unió de Pagesos i aixecàvem la veu reclamant sentit comú per racionalitzar l’agricultura, érem un 8% de la població activa de Catalunya. A principis d’aquest segle ja només representàvem el 3%. Avui els pagesos no arriben ni a l’1% i, desgraciadament, d’aquest percentatge una bona part només són especuladors de la terra, les subvencions i els aliments que haurien de procurar-nos salut i vida. En els propers 10 anys, més de la meitat dels verdaders pagesos i ramaders es jubilaran sense cap continuïtat. En un país en què, fins i tot, per la mà d’aquells que obtenen la majoria dels seus vots dels pagesos i ramaders, han fet desaparèixer per primera vegada de l’organigrama polític de la Generalitat la Conselleria d’Agricultura, la mort de la pagesia no ho és de mort natural, ja que és un assassinat a mans de l’imperi de la incompetència. Només amb consciència ciutadana es revertirà la situació exigint qualitat i compromís de proximitat.