Abandonament culpable (5)

Durant molts anys, els ramaders hem estat molt preocupats per la deriva institucional de l’administració contra l’ús en les finques pròpies, de fems i purins com a adob orgànic. Hem estat tractats com a criminals responsables de la contaminació de les aigües freàtiques. Tots els paràmetres de nitrats, entre altres meravelles químiques, eren i són adjudicats als ramaders. Només uns pocs posàvem en valor que la producció ramadera a casa nostra és el factor primordial en el manteniment de població en un territori que seria combustible i comburent per als focs que hom pateix i patirà. Cridava i crida al cel que un fem i purí tinguin el tractament de residu i la multitud de productes químics utilitzats en la producció agrícola tinguin la denominació de fertilitzants. Crida i cridava al cel el fet que per utilitzar en la pròpia finca un fem o un purí ens demanessin i demanin, entre altres coses, una muntanya de papers, unes feixugues autoritzacions i l’amenaça constant de convertir el nostre sacrificat treball en delinqüència mediambiental. Ja fa més de 22 anys, diversos pagesos i ramaders de les comarques de la terra ferma vàrem iniciar accions encaminades a processar els fems i purins per tal d’utilitzar-los de forma racional i responsable. Llavors, tot i les promeses i compromisos adquirits pels socialistes en campanya electoral, el Ministre d’Indústria Sr. Montilla va tirar per terra tots aquells esforços. Era tan contradictòria la decisió que, fins i tot, milionàries subvencions de les diverses administracions es perderen per la claveguera de la incompetència d’un ministre i després President de la Generalitat. Aquest passat mes de maig, el Conseller Òscar Ordeig assegurava que cal construir 50 plantes de producció de biogàs amb el tractament de purins. Tot això en la controvertida autorització de la planta de purins de la Sentiu de Sió. Què més voldria que les paraules del conseller fossin una realitat. Desgraciadament aquestes plantes amaguen altres processos molt diferents als del tractament de purins i la producció de biogàs. No són una solució per als ramaders, sinó una fàbrica més en la destrucció de cadàvers i altres residus industrials que estan en la rendibilitat econòmica d’aquests despropòsits socials.