Estimar i preservar
Ni estimen ni preserven. Només cal llegir aquest diari i ens adonarem que en la mateixa pàgina veurem l’anunci de mesures i la desgraciada realitat de les coses. Algunes organitzacions pageses faran una manifestació per exigir els canvis mediambientals en el Segarra-Garrigues. Veurem com la manifestació per matar-ho tot acaba en una reunió amb el Conseller d’Agricultura, en la qual s’anunciaran, una vegada més, actuacions contra la vespa asiàtica, la fauna salvatge, els canvis mediambientals... i tot allò que curiosament la llei prohibeix. La preservació de les espècies i la natura són imprescindibles per als pagesos i aquests són imprescindibles per al medi i la seva població salvatge. El problema de gestió, pressupost i eficiència administrativa, el solucionen amb pegats foradats de promeses per demà, quan res han fet, ni en l’avui, ni en l’ahir. De fet, no tan sols no han fet, sinó tot el contrari, la burocràcia, la demagògia, l’errònia política i la corrupció desfermada han foragitat i foragiten els pagesos i ramaders de sempre. La demografia dels nostres pobles demostra que la mala feina ha tingut i té un resultat catastròfic contra els actors principals del territori. El molt treball aparent mostra poca feina feta en favor de la primera espècie a preservar, que no és altra que els pagesos i ramaders. Assassins de les esperances del joves pagesos, ens proposen ara, en el pèndol de la demagògia i la falsedat, portar-nos a l’altra banda de l’esperpent. Mentre que ni una sola gallina ni vedell han mort per la grip aviària o la dermatosi nodular bovina a casa nostra, l’administració ha sacrificat milers d’animals, convertint la cistella de la compra en una missió impossible per arribar a final de mes. En aquestes malalties de transmissió vectorial per insectes i fauna salvatge, no se’ls ha ocorregut res més que, posant portes al camp, confinar aus i animals de l’espècie bovina... i enviar molts furgons de Mossos per evitar que la població del nostre país pugui veure la salvatjada del sacrifici obligat. Per contra, no hem vist ni una sola mesura per controlar, que no erradicar, una fauna de rates del cel que en les nostres ciutats posen en perill amb més de 20 malalties la salut dels nostres convilatans.