En males mans

Els accidents ferroviaris d’aquesta setmana mostren la vulnerabilitat d’un sistema insuportable per a una societat del segle XXI. Quina casualitat, quina mala sort, quina desgràcia que en aquell mateix moment passés un altre tren en direcció contrària. Quina desgràcia que les pluges provoquin l’esllavissada d’un mur de contenció en el moment que passava un tren. Quina mala sort que una Dana desfermi l’infern a la Terra per a aquells que veuen les seves vides arrossegades pel fang de la incompetència. Quina mala sort que en poques setmanes s’hagin produït tres malalties de declaració i sacrifici obligatoris que arruïnen mig país. No acabaria mai. De fet, els pagesos, pescadors, metges, ensenyants, veterinaris, infermeres, maquinistes... ens expliquen clarament que no poden més. Jo he viscut molts anys a Balaguer i tothom recordarà aquells terrorífics accidents que es produïen a la cruïlla coneguda com “l’Empalme”. La causa sempre era la mateixa. Algú no respectava l’estop i en aquell mateix moment, “quina mala sort”, un altre vehicle que circulava transversalment hi impactava provocant multitud de morts i ferits. Varen passar anys fins que les autoritats no van fer la inversió necessària que ho evités, substituint aquella altra, que consistia a posar multitud de cartells que anunciaven tètricament el nombre de morts que s’havien produït en el lloc. La casualitat en la causa i l’efecte hi és inevitablement, provocant la desgràcia major. Però l’efecte no hi és, si no hi ha causa. Esgarrifa constatar que aquesta és la incompetència, la ineficàcia, la ineficiència, la burocràcia... d’un sistema que utilitza quantitats estratosfèriques de diners i mitjans que es perden pel colador de la corrupció, la despesa sumptuària, el tràmit interminable, el nepotisme inacabable... A Catalunya portem anys arrossegant els caos ferroviari, primer de Renfe, més tard s’hi suma Adif i ara en un traspàs que no ho és, la Generalitat. Tothom sap que l’acord només consisteix a empitjorar més la situació. A mi m’esgarrifa molt més veure, llegir i escoltar en directe la irrefutable prova de la negligència en la previsió i l’actuació. Ara costarà saber de qui és la culpa. Però hom sap per què passa tot això i la manera de posar-hi remei.