Temps de Bach
Se ven de publicar ua naua òbra sus er univèrs musicau de Bach, atau coma l’a titolat eth professor Christoph Wolff, ena editoriau Acantilado, que mos la presente coma un trabalh disparion e innovador. Damb talents dejà de liéger-la, rebrembi era magna de John Eliot Gardiner, ena mandeisha editoriau, hè uns ans, aperada Era musica en castèth deth cèu. Gardiner ei un des directors que melhor coneish era òbra deth compositor d’Eisenach, ath quau li dedique aguest monument erudit. As pòrtes de Setmana Santa, torni ara audicion des Passions, en tot recuperar era de sant Matèu interpretada peth Collegium Vocale Gent damb era direccion de Philippe Herreweghe. Tot un classic. I descurbim era capacitat de Bach entà amassar es possibilitats deth materiau musicau “de forma simultanèa”, en tot combinar judicis de tipe practic “damb consideracions d’estructura, exegèsi teologica e ritme narratiu”, segontes Gardiner. Coma remèrque eth director, “era unitat deth ritme ei un des màgers succèssi” dera Grana Passion. Bach aufrís ara audiéncia un extraordinari desplegament de recreacion dramatica, en tot servir-se des tecniques qu’auie usat ena Passion segontes sant Joan, “pregonament commovedora”. Bach non sonque culminèc era musica barròca, senon que transgredic es sòns limits: “es limits deth gust acceptat” entà ampliar eth vocabulari formau e expressiu, es limits “de coma pòt transméter emocions umanes, laudar a Diu e significar eth pròplèu”, pr’amor que mos pòrte a “lòcs tot just cartografiats” enquia alavetz. Era musica bachiana mos shaute tant pr’amor qu’ei capabla de negociar de forma optima era accion e era meditacion, sigue en ua glèisa o en un auditòri. Musica de subtil equilibri entre narracion e contemplacion, damb ritme viu e estil prèst entà un lirisme persuasiu. En Bach, era fusion de teologia e musica “ei manifèsta e toti pòden veder-la e escotar-la”, en tot complir damb era prescripcion de Lutèr quan instaue a que “era Passion de Crist a d’afrontar-se non damb paraules o formes, senon damb vida e vertat”.