Resisténcia liberadora

Coïncidissen aguesti dies diuèrses efemerides. Aguestes mos rebremben qu’era istòria auance a còps de patiment, guèrra e malurs, e qu’era umanitat non se sauve de quèir enes abismes per a on s’a malaguanhat. Mès tanben transcendissen es testimònis que revèlen era resisténcia liberadora d’òmes e hemnes capables de redimir-mos dera iniquitat. Era mòrt de Franco, ara hè cincuanta ans, mòstre era queiguda prèvia d’Espanha ena escuretat d’un regim dictatoriau, pendent lèu quaranta ans, e eth reviscolament deth país peth delicat procès d’ua transicion ara democràcia, possat pera luta dera resisténcia e era audàcia de bèri actors deth vielh regim. Ua democràcia impugnada ara pes moviments populistes que revisiten era idèa autoritària. Ath temps, es judicis de Nuremberg, ara hè ueitanta ans, signifiquen eth moment fondacionau deth dret penau internacionau, contra es crims de guèrra, contra era patz e contra era umanitat. Ua justícia qu’a auançat tot just e qu’ara torne a èster en entredit pera fòrça des poténcies egemoniques. En miei des rebrembes, pòc s’a parlat de figures coma era de Dietrich Bonhoeffer, executat peth nazisme en an dera fin dera guèrra. Joen teològ protestant, de pensament agut e resistent actiu contra Hitler, deishèc escrites ues cartes de captivèri, coneishudes damb eth nòm de Resisténcia e submission, que son, totun, de liberacion, un testimòni admirable contra era desesperança e era injustícia, un cant ara vida e ara alegria “umana e crestiana”, encara que sap qu’era vocacion amie ara mòrt, coma auie escrit en Eth seguiment, mès ua mòrt que supòse nèisher a ua naua vida. Enes cartes, rebotge era autocompassion, pr’amor que “eth crestian ei cridat ara accion e ara compassion non sonque pes experiéncies patides en pròpri còs, senon perque coneish es experiéncies vescudes pes frairs, pes qui Crist a patit”. Un testimòni que harien ben en liéger es crestians reneishudi.