Eth destin d’Euròpa

Eth projècte d’Euròpa ei tostemp per hèr. E aguesta feblesa aparenta ei profitada pes sòns adversaris, de laguens e dehòra. Euròpa, scenari de dues guèrres mondiaus e antic impèri coloniau, ei objècte deth mensprètz des principaus poténcies. D’un costat, era Rússia de Putin, d’ua fòrça amendrida respècte dera esplendor passada sovietica e imperiau, menace era seguretat europèa damb era invasion d’Ucraïna. D’un aute, es Estats Units de Trump questionen era aliança transatlantica damb grèus averténcies. D’aguestes ja n’auíem constància per boca deth vicepresident Vance ena passada Conferéncia de Múnich. E ara son manifèstes damb era publicacion deth document dera Estratègia de Seguretat Nacionau, que cargue contra era decadéncia europèa e era sua pèrta d’identitat civilizatòria, resultat dera immigracion, segontes eth govèrn nòrdamerican, ath temps qu’anime as “partits patriòtes” nacionaupopulistes a un renaishement d’Occident. Aqueth Occident que tant critique Putin enes sues allocucions. Mès en hons, regrèten çò de madeish: es valors deth respècte ara vida des auti, er Estat de dret e er Estat de benèster, en tot projectar en Euròpa es sues pòurs. Aumens, a Estats Units li cau reconéisher era sinceritat des sòns proposits tà protegir es sòns interèssi en món, ja sense era excusa dera defensa dera democràcia, en clar retrocès en món. Ath temps, subergés China, fabrica deth món, que damb astúcia defen un orde mondiau multilaterau, mentre se lhèue coma referent inversor deth Sud Globau. Euròpa non acabe d’aclarir-se, plea de contradiccions, pr’amor que, coma escriuec eth filosòf Massimo Cacciari, era identitat europèa ei tostemp en conflicte. Euròpa ei aqueth espaci capable de questionar-se ad a era madeisha, en recorregut que mèrque era interrogacion dera filosofia e era cerca constanta deth ben comun, çò que, totun, definís era democràcia. E per açò, l’ataquen tant.