Díaz, López, Sánchez...

Fal·làcies o fel·lacions. Així podia haver titulat aquest paper i segur que un encapçalament tan suggestiu –i disjuntiu– hauria cridat molt més l’atenció dels lectors, sobretot masculins, que ja se sap que només tenen una cosa al cap, i observant aquí al damunt la paraula fal·làcia destacada en negreta s’haurien abraonat com unes feres a devorar el text subsegüent, a veure què. Però un servidor de vostès no és un autor que busqui l’èxit per l’èxit, el somriure complaent i l’aplaudiment fàcil... Que potser s’ho creuen, això que acabo d’escriure? Jo no, la veritat.

Unes declaracions recents de Juan Cornejo, secretari d’organització del PSOE andalús (valgui la redundància) i mà dreta de la presidenta Susana Díaz, m’havien inspirat el títol finalment descartat. “Basta de falacias”, va esclatar aquell home, replicant unes crítiques de Pedro Sánchez a la seva mestressa. I no puc evitar de pensar, cada cop que sento o llegeixo aquest mot, en aquell individu que va acudir a una casa de barrets sol·licitant una fal·làcia, quan en realitat volia una fel·lació. Un error ben comprensible, per part d’un client que pretenia parlar massa fi, gairebé en llatí (el cultisme fel·lació deriva de fellatio), i que es va fer un embolic –aquí tal vegada s’hi escauria més, atenent al context, l’expressió castellana “hacerse la picha un lío”– per culpa de tantes eles geminades, que només inciten a la confusió... i no sé fins a quin punt, a la prostitució (disculparan que avui desbarri una mica més del compte, però és que hem d’aprofitar per dir-la grossa abans que no ens precintin la boca els mateixos que planegen precintar els col·legis perquè no hi puguem votar).

Em pregunto si el tal Cornejo coneix el significat exacte de fal·làcia com a sinònim d’enganyifa basada en arguments tramposos. I la sultana Susana? La dama no té pinta de gaire instruïda, igual que Patxi López, rival pel lideratge del partit. Cap dels dos no ha treballat mai, tota la vida de càrrec en càrrec. El mateix cas d’Iceta, per cert. Sánchez com a mínim és professor i se’l nota més llegit. La falta de lectures que no sigui de tuits i breus resums de premsa explica en bona part el descens alarmant del nivell intel·lectual dels polítics actuals. En pocs anys –des del maig del 68– haurem passat de la imaginació al poder a la incultura al poder. I així va tot, és clar.