SEGRE

Creado:

Actualizado:

Transcorreguda una primera part de primavera inusualment fresca i no tan inusualment –al maig, cada dia un raig– plujosa, amb successives incursions de borrasques atlàntiques, sembla per fi arribada l’hora del canvi d’armaris i de retirar la funda nòrdica. Ai, el canvi de roba als armaris, quina peresa i segons com quina angúnia, si cada any tens la impressió que disposes de menys espai, obligat a embotir-ho tot de qualsevol manera o a prendre la difícil i en ocasions dolorosa decisió de dipositar al contenidor taronja solidari unes quantes peces que quan les vas comprar t’encantaven..

i a la millor les has lluït tan sols un parell de cops, perquè de seguida et van quedar estretes. Alguna vegada he escrit ja aquí que, només per poder-me estalviar aquesta feixuga operació bianual, traginant camises, samarretes, caçadores, pijames, jerseis, jaquetes, pantalons, mitjons o sabates, seria capaç de mudar-me a les Canàries o a qualsevol altre indret de clima aproximadament tropical, que permeti portar sempre la mateixa indumentària, amb preferència prima i de màniga curta.

Després, la veritat, tan bon punt abordes el repte, no n’hi ha per tant, i amb una estona l’enllesteixes, però el cas és que no trobes mai el moment.. I què dir de la funda nòrdica, aquell invent del diable? Puc arribar a admetre que resulta més còmoda per fer el llit, i sobretot que la seva decorativa presència als dormitoris fa més modern i cosmopolita –més escandinau, per ser precisos–, però no li acabo de veure la gràcia. Abans, amb el sistema tradicional de superposar capes d’abric –llençol, flassada, cobrellit– podies anar-te tapant o destapant segons notessis més fred o calor, una maniobra ràpida, automàtica o instintiva, efectuada amb naturalitat al llarg de la nit.

Ara, amb aquesta mena d’edredó gruixut, cosit per tres dels quatre costats, per més lleuger que sigui el farciment sintètic o de plomes, la gradació ja no és possible, perquè no hi caben mitges tintes: o la mantens a sobre o l’apartes. O tot o res, sense terme mitjà.

O et geles o sues, i tant en un cas com en l’altre et costa dormir.. Signe dels temps? No sé fins a quin punt la funda septentrional dels trons no serà una metàfora de l’actualitat, per exemple política, dominada per maximalismes, en què no caben els matisos. O blanc o negre, sense grisors intermèdies. O caixa o faixa. O ara o mai.

tracking