Nord-oest enllà

Óscar Puente té un cognom que el devia predestinar a regir el ministeri encarregat dels ponts, camins, carreteres, canals, trens, ports i aeroports, tot al contrari per exemple que Jordi Coronas, a pesar del seu august llinatge regidor barceloní pels republicans, supervivent de l’assalt israelià a la “flotilla” de Gaza i, encara més heroic, de la verborrea d’Ada Colau. I bé, el senyor Puente, dimarts de la setmana passada, entre tuit i tuit a què està tan aficionat, va tenir temps d’inaugurar l’últim tram de 16 quilòmetres, després de més de dues dècades de treballs, de l’autovia A-22 que situa Lleida i Osca, o viceversa, a tan sols una hora amb cotxe (des de la rotonda del Jardiland, per entendre’ns).

Impulsat per l’esperit de servei que em caracteritza, i amb la idea d’escriure un Enllà al dominical Lectura, el mateix dissabte següent a l’obertura completa del trajecte ens desplaçàvem fins a la referida ciutat aragonesa a veure què, després de bastants anys de no posar-hi els peus (sempre hi passàvem de llarg, camí de França pel túnel de Somport, la darrera vegada no fa ni un mes).

Una petita capital de província prou atractiva i endreçada, força més neta i tranquil·la que la nostra, d’encara no la meitat de veïns (ai, aquesta pretensió vana de voler ser tanta colla, igual a Lleida que a Catalunya, els famosos deu milions, com si això per si sol comportés algun avantatge), en què prèviament a entaular-nos en un dels nombrosos bons restaurants locals vam visitar la ben preservada catedral amb museu diocesà annex ple de peces artístiques de mèrit, l’església i claustre romànics de San Pedro el Viejo, l’edifici modernista del Casino, la botiga d’ultramarins La Confianza fundada en 1871 que passa per ser la degana de tot Espanya i d’altres de més modernes del Coso Alto i del Coso Bajo (turisme comercial, és a dir, la temuda fuga de clients, que la gent seguirà practicant per molt que existeixi Torre Salses), així com la llibreria Santos Ochoa, més gran que cap de lleidatana, amb un prestatge reservat als volums en llengua aragonesa, de títols com Espiello de zertezas, Boiras royas, O principet (de Saint-Exupery), Díxame pescá con tú, Ricuerdos de mozet o Sobre tot no tomar mal, però ni un en l’idioma propi dels municipis catalanoparlants oscenses d’una altra Franja víctima de genocidi, en aquest cas només cultural i lingüístic.