Rendszerváltás

Feia temps que no em manifestava. Una manifestació amb molta gent, pancartes, banderes, proclames, cançons... No sabria aclarir si tant per peresa, desenganys, la por que fos manipulada la meva presència, rebuig creixent al gregarisme o la incomoditat patida a les últimes en què se m’havia acudit de participar, respecte d’algunes consignes que s’hi proferien o persones amb qui hi vaig coincidir: si ells són aquí, rumiava, és que potser jo hi sobro.

Això no significa que negui en rodó la possibilitat de mobilitzar-me en un futur, perquè tal com s’està posant el món i en particular aquest país, per no dir ja el regne d’Espanya, on segons les enquestes “vuelve a amanecer”, com anunciava l’himne falangista que de petits ens obligaven a cantar, de cara al sol, en disciplinada formació castrense, a l’escola nacional del poble, tots els matins abans d’entrar a classe, em temo que aviat ens caldrà protestar de la manera que sigui, incloent fer pinya en una marxa si pot ser multitudinària, i confio per la meva integritat física que autoritzada, tot i que no seria pas la primera a què assisteixo sense el corresponent permís administratiu.

Però el cas és que fa pocs dies hi tornava. Els carrers van ser nostres, a Budapest, on estàvem passant uns dies, en concret la llarga avinguda Andrássy, plena de cap a cap d’una autèntica riuada humana. Era el 23 d’octubre, festa nacional hongaresa, en memòria de la invasió dels tancs soviètics el 1956, amb un saldo de tres milers de morts. La convocatòria sorgia del partit Tisza, proeuropeu i liberal, oposat al Fidesz del primer ministre ultradretà, prorús i putinesc Viktor Orbán.

Aquell migdia vam caminar entre desconeguts de totes les edats, corejant un lema de pronunciació no gaire fàcil per a nosaltres com Rendszerváltás, que significa canvi de règim, si bé una síl·laba més curt que el d’Independència a què estàvem acostumats, fins que la fatiga i la gana ens van obligar a seure a la terrassa del Székely, per refer forces amb un bon plat de substanciosa sopa gulash i una gerra de cervesa local Soproni, mentre la multitud encara desfilava ran mateix de la nostra taula, conscients que no ens havíem manifestat només a favor d’una Hongria més democràtica, sinó també contra els malèvols correligionaris d’Orban com Putin, Trump, Abascal, Orriols i tota la sòrdida patuleia del neofeixisme planetari.