Clàssics amb vida
Es pregunta Pere Rovira amb irònica mala bava, el 10 de gener del 2023, al seu dietari Vida i miratges, si és que a Catalunya no hi ha cap escriptor de prou nivell per guanyar el Josep Pla de narrativa. “Deu ser per això que els organitzadors i el jurat d’aquest premi han hagut de premiar el presentador del telenotícies de TV3”. Idèntic supòsit que l’últim Planeta, segons diuen, un autèntic xurro, canviada tan sols la cadena televisiva, i ja en porten uns quants per l’estil. Una pràctica que no contribueix a produir grans obres però sí substanciosos ingressos editorials. Queda clar que en això dels moderns guardons literaris tan comercials, si no ets un personatge mediàtic no tens res a fer. Bé, cada cop més comercials i menys literaris. Potser per aquest mateix motiu, l’autor constata també que a les seccions dels diaris que s’ocupen de llibres no surt la llista dels millors sinó la dels més venuts. Si mai se m’acudeix mirar-les, m’adono que no em ve de gust llegir-ne cap o només algun molt de tant en tant.
Què llegeixo, doncs, de forma habitual, vull dir tret d’un compromís ineludible de presentar una novetat o ressenyar-la o posar-hi un pròleg? En aquest capítol concret, procuro seguir el criteri del mateix Pere: atès que el temps que avui dia podem dedicar a la lectura és limitat, amb tantes distraccions com ens tempten, prioritzar en principi els clàssics i els amics, a banda com és obvi d’algun que t’hagi pogut aconsellar una persona o un crític de confiança o bé que per la raó que sigui et desvetlli l’interès. I això ho aplico tant al consum propi com a l’hora de fer recomanacions en públic o en privat, per escrit o de paraula.
Per sort, tinc una bona colla d’amics mereixedors actuals o futurs de la referida condició de clàssics, de moment encara tots clàssics en vida (i amb vida i per a la vida), de qui gosaré ara prescriure uns quants títols recents per regalar pels Reixos, començant pel glossat Vida i miratges, un altre dietari com Quadern de Balaguer de Josep Vallverdú, el dietari/diccionari Cadí (una biografia) d’Albert Villaró, les novel·les Polonesa de Vicenç Villatoro i L’altra il·lusió de Ferran Sáez o el còmic d’Áurea López a partir de Pedra de tartera de Maria Barbal, arran del quarantè aniversari d’aquell long-seller traduït a divuit llengües. I cap d’ells no ha presentat mai un TN, que jo sàpiga.
