L’àngel trombonista

L’últim dia els vaig deixar amb la mel a la boca –potser exagero– comentant la incorporació d’ultres espanyolistes (aquí a Catalunya portem la pròpia creu, roja sobre fons blanc, de sant Jordi, que els croats nostrats tracten d’apropiar-se) als nous executius autonòmics extremeny i aragonès. Una taca agra, d’un rojigualda fosc, tirant a caqui marcial, que amenaça d’estendre’s a tota la pell de brau del poeta, més taurina que mai per aquesta patuleia de fanàtics de les banderilles i les banderasses. Ho feia arran d’haver llegit Desviació a Santiago, en què Cees Nooteboom, poeta, novel·lista i escriptor de viatges nascut a la Haia en 1933 i mort aquest febrer a Menorca, relata una sèrie de periples pel regne d’Espanya, perquè algunes de les seves impressions d’Extremadura permeten entendre una mica el tomb de truita polític confirmat als recents comicis: d’una consolidada hegemonia socialista a l’eclosió actual més que dretana. Potser perquè l’ou de la serp s’hi ha estat covant des de sempre, en aquells paratges perduts de la mà de Déu, si bé veient-ne les autovies buides o el percentatge de funcionaris per població activa, no pas de la mà dels successius governs centrals. L’autor neerlandès visita Cáceres en 1986, sorprès pels nombrosos i enormes escuts heràldics de pedra a les façanes del nucli antic. Apunta que durant el regnat d’Isabel la Catòlica, el 97% dels camps pertanyia a nobles i bisbes. Els blasons d’aquells latifundistes són els que encara ornen tantes cases-palau, en una de les quals, per cert, i això reforça la tesi exposada, va ser designat Jefe de Estado el general Franco. Caminar per uns carrers tan ombrívols, diu, és com fer-ho entre mausoleus, habitats per famílies difuntes que esperen “l’àngel amb el trombó”. Bé, en realitat, segons el llibre de l’Apocalipsi, amb la trompeta. De primer dos àngels, després set. I afegeix que mentre hi ha 40.000 jornalers sense feina, es dediquen milers d’hectàrees de guaret a la cria de toros o a vedats de caça. Darrere de tot això, conclou, s’entreveu un absolutisme derivat del “paisatge de la fam”, amb el que comporta: superstició i xenofòbia. Enlloc l’odi a jueus i moriscos va ser més gran, constata. “Com més pobra, explotada i endarrerida és una població, més fàcil li és d’assenyalar un culpable maligne que exoneri els seus explotadors”. D’aquí a votar Vox, un pas.