Plantar cara
Dissabte passat es lliuraven a la biblioteca de Bell-lloc que porta el seu nom els guardons del XXI Concurs de Narrativa Breu i Dibuix “Joan Solà”, l’eminent filòleg nascut a la simpàtica vila pladurgellenca en 1940 i mort a Barcelona setanta anys després. Catedràtic a la UB des de 1984, vicepresident de l’IEC, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2009, coeditor amb el trempolí Jordi Mir de les obres completes de Fabra, coordinador dels tres volums de Gramàtica del català contemporani, col·laborador a la normativa sintàctica promoguda de l’esmentat institut, divulgador incansable d’una llengua pròpia que creia molt amenaçada des de múltiples fronts i en perill seriós d’extinció, a través de centenars d’articles de premsa, estic segur que lo Joan de cal Negre s’hauria sentit complagut i fins i tot potser esperançat de veure que al certamen literari que se li dedica cada primavera obtenia el segon premi de la categoria adolescent una noieta d’origen magrebí anomenada Asmae Soussi pel relat Ganes de parlar català, i el primer un fill dels amos del basar xinès local que es diu Jiaxiang Jin, amb Defensem el català al parc.
L’acte públic mig acadèmic i mig reivindicatiu va ser amenitzat amb selectes peces musicals, com la delicada i hipnòtica Danza española número 2 “Oriental”, d’Enric Granados, interpretades al violí per Jordi Roure i al piano per la ucraïnesa catalanitzada Oksana Shymanska (quina samfaina: a una que em sé jo de per allà dalt a Ripoll segur que li agafaria un cobriment de cor, amb tants individus de trets nord-africans, asiàtics i eslaus emprant l’idioma d’Espriu, i a sobre fent-ne bandera).
Per acabar, s’inaugurava a la façana del mateix edifici de serveis la inscripció “Plantem cara. Triem”, signada per Solà i extreta d’un combatiu text seu a l’Avui del 28 de desembre de 2006, recollit al llibre titulat justament Plantem cara, interessant aplec de “converses lingüístiques” que li editaria Empúries el 2009. Goso transcriure’n tres frases; “Tenim el país ja del tot castellanitzat i el català que s’hi usa extremadament degradat.” (...) “I nosaltres, en el millor dels casos, a callar, a conservar la calma, a calcular si podem reclamar davant la llei, la llei del més fort.” (...) “No podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l’afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara.”
