El Pare del poble

El pare Francesc, el primer llatinoamericà i primer jesuïta a ser-ho, ha tingut un papat contradictori. Tan aviat se l’ha estimat com se l’ha criticat. Ha aconseguit trencar molts protocols, però també ha trencat molts cors. I, d’ençà que va arribar a Roma, ha estat capaç de canviar el to i l’ànima que tenia fins llavors el Vaticà. Però quin ha estat el llegat real que ens ha deixat? El 13 de març del 2013 l’argentí Jorge Bergoglio és nomenat nou sant pare, un líder humil que escull com a nom un sant dels pobres. La seva missió era sanar una església fracturada. Benet XVI, per motius de salut, acabava d’anunciar que no podia continuar. Feia 600 anys que ningú havia renunciat al seu papat. L’alemany deixava sobre la taula l’afer dels WikiLeaks, els escàndols dels abusos, les irregularitats al banc del Vaticà i una església molt conservadora. Francesc va apostar, fins on va poder, per un tarannà progressista i transgressor. En 12 anys ha aconseguit reformar les finances vaticanes; ha obert debat sobre la immigració i els drets socials; va lluitar contra els abusos a menors tot expulsant cardenals, creant tribunals i abraçant les víctimes; s’endinsà en el món de l’ecologia; i va canviar el to però no la doctrina sobre la narrativa de l’església envers la comunitat LGBTQ+. Francesc va abraçar el dubte, però no el dogma. Va acceptar que els fidels tinguessin preguntes i que els sacerdots podien equivocar-se. Va aconseguir ser polític, sense ser-ho. Clau és el seu paper de mediador entre Cuba i EUA, crític amb el mur de Trump, missatger de la pau al Sudan del Sud, l’alto el foc a la Franja de Gaza… ens va voler fer entendre que la fe, al final, també és geopolítica. Amb aquesta deixa, ens ha abandonat amb una església profundament dividida. A Roma avui diem adeu al papa sortint i, a partir d’ara, els cardenals que escolliran el nou tindran un gran dilema sobre la taula. O bé continuen amb la línia progressista o bé aposten per tornar cap a un perfil conservador. Francesc va ser un bon pastor, un reformador i un enigma. Sigui qui sigui el nou guia, considero que l’Església ha de continuar amb l’actitud exercida aquests darrers anys. Cal escoltar més i jutjar menys. Francesc ens ha ensenyat que la fe no és una estructura rígida, sinó que és una trobada entre el que és real, l’humà i el vulnerable.