No tot està perdut!

Els de la meva franja d’edat, els que ens trobem entre els 40 i 60 anys, som els que en la memòria de la nostra infantesa hi perviu un record d’haver anat sovint a missa. Aquesta “obligació”, que sembla una seqüència d’un paisatge en blanc i negre, per què no es dona en l’actualitat? Per què ara ens sorprèn tant que algú encara digui que és creient? El passat dijous, a la llibreria La Fatal, el bisbe de Lleida Mn. Daniel Palau va presentar el nou assaig de l’Antoni Gelonch. Aquesta publicació, que duu el nom Encara ets de missa?, no deixa de ser una reflexió sobre com ha canviat la fe en la vida del polifacètic autor. I és que com ell mateix diu: “per què les esglésies continuen als mateixos llocs, però les ànimes que cada cop hi van en són menys?”Els darrers anys l’Església ha estat percebuda com una gran institució llunyana, amb sermons escrits per a ningú i una burocràcia que allunya en lloc d’apropar. La raó és que avui en dia el que trenca la norma social no és no anar a missa, sinó continuar anant-hi. Molta gent que es manté vinculada a la fe ho fa gairebé en veu baixa, mentre que d’altres mantenen una relació purament cultural (pietat popular) amb la tradició cristiana, concentrada en moments com ara les festes de Nadal, les processons de Setmana Santa o els rituals religiosos-socials com batejos, comunions, bodes o funerals. Davant d’aquest escenari, Nadal –que començarem la setmana vinent– pot esdevenir una mena de prova d’estrès de la nostra identitat. Ens agraden els pessebres vivents, però ens incomoda parlar obertament de fe. O bé, coneixem la màgia dels Mags d’Orient, però si encara no ens hem llegit la Bíblia en desconeixem la seva simbologia. En definitiva, aquesta obra –que és de lectura fàcil– no és un tractat de teologia ni un catecisme. És el testimoni reflexiu d’una persona, com moltes d’altres, que va disposar d’una educació i una família que li van saber transmetre la fe catòlica. Vist amb optimisme, a l’Església catòlica no tot està perdut! Ara el que cal és: “pastors que prediquin amb gestos”, com bé va dir fa uns anys el papa Lleó XIV quan encara era Cardenal Prevost. Ja no és moment d’imposar la fe, ara toca proposar-la i ajudar en el procés de retrobar-la.