Mobilitat de supervivència

Motor i economia, a més de gastronomia, són alguns dels temes que més dèria els tinc. És per això que, dies enrere quan vaig veure el rànquing dels cotxes més venuts a Espanya el passat 2025, em vaig posar les mans al cap en observar que la realitat econòmica al nostre país no és tan pròspera com pot semblar. Que un Dacia Sandero –que no és ni el cotxe més equipat del mercat ni el més modern, però que ofereix un preu que molts compradors poden permetre’s pagar sense comprometre el pressupost familiar– en sigui el líder, ens hauria d’amoïnar. En analitzar aquest rànquing, resulta força curiós observar quins cotxes el lideren i on estan fabricats: 1-Dacia Sandero al Marroc, 2-Renault Clio a Turquia, 3-MG ZS a la Xina, 4-Seat Ibiza a Martorell, 5-Hyundai Tucson a la República Txeca... Com es pot comprovar, dues grans conclusions en podem extreure. Una, els països d’on provenen, la mà d’obra és barata. Caldrà veure com en un futur van penetrant els xinesos. I segon, que avui en dia comprar un cotxe ja no és una qüestió de gust si no és més un problema de butxaca. El cotxe més venut no reflecteix aspiracions, sinó que reflecteix estabilitat econòmica. Els que manen en altres països europeus també llueixen altres indicadors socials, com que primer són marques nacionals o bé van lligats a polítiques mediambientals del govern. Així observem com a Alemanya l’encapçala el VW Golf, a França el Peugeot 208 o bé a Noruega és el Tesla. Cas a part és Andorra, on el cotxe més venut l’any passat va ser l’esportiu Porsche 911 amb 93 unitats. El segueixen l’utilitari Toyota Yaris amb 47, i el 3r i 4t lloc són per als dos SUV de Porsche, el Cayenne i el Macan. Crec que aquí no cal opinar respecte què passa al país veí. És evident que la capacitat de compra de les famílies continua estirant-se per cobrir despeses bàsiques com l’habitatge, l’alimentació o el transport, deixant menys marge per a béns de més valor com un cotxe nou. Preus disparats en el consum però salaris gairebé estancats. Impostos desmesurats i recaptació/despesa pública no eficient. En definitiva, la meva opinió a tot això és que actualment a Espanya estem davant d’un “consum de supervivència”. Ara ja no es compra per gaudir, ni per aspirar o ni tan sols per millorar. Ara es compra per no fallar, per aguantar i per poder arribar a “puesto”!