Elogi de la bondat
SI PREGUNTEM a la persona més sàvia del món què hem de fer per ser feliços ens dirà que, si ho sabés, no seria la persona més sàvia del món, sinó la més feliç. Ens passem la vida donant voltes per veure si algun dia ens trobem. Si volem començar de nou i anem a viure en una ciutat on no ens coneix ningú, quan ens veiem en un aparador comprenem que no ha servit de res perquè ens hem emportat amb nosaltres el nostre pitjor enemic. És bo conèixer-se, però no massa. El futur és un banc on ingressem els xecs de les nostres esperances, amb l’esperança que no tots siguin sense fons. Hi ha dos maneres de ser enganyat: una és creure el que no és veritat, i una altra és no creure el que és veritat. Una de les coses que són veritat és que no tots els derrotats són decents, però tots els decents són derrotats. Guanyar és saber que no guanyar no és perdre. Només la bondat no té límits perquè res no és massa bo. Hi ha atacs de lucidesa que són més perillosos que qualsevol atac de bogeria i poden ser la causa de la pitjor de les bogeries, com li va passar a Nietzsche quan va veure un cotxer que fuetejava violentament un pobre cavall que havia caigut a terra destrossat pel cansament. Nietzsche va abraçar l’animal i li va demanar perdó en nom de tota l’espècie humana. La crueltat infame d’aquell cotxer va fer embogir per a la resta de la seva vida una de les ments més brillants de la història de la humanitat. Qui perd els amics però no perd la fortuna no tardarà a trobar nous amics; qui perd la fortuna però no perd els amics, no ha perdut res. Ens espanta que la mort aguaiti persones que estimem, ens angoixa l’angoixa sense causa i sense cura d’amics, ens repugna la crueltat estúpida i ens dol la sang innocent, però amb cada nova aurora sentim que l’univers sencer ha estat creat per a nosaltres com si fóssim els primers habitants del món. El retrovisor del passat té angles morts formats per oblits voluntaris i involuntaris. Quan són voluntaris se’ls anomena perdó. Recordem tant alguns amors que les seves ombres s’han quedat a viure amb nosaltres. Hi ha nits que duren molts dies. No hi ha cap vida que sigui tan curta com perquè no hi càpiga l’eternitat.
