Ara torno

VOLEM ARREGLAR el món, però al món no l’arregla ni Déu. Som addictes a l’entusiasme. Quan ens diuen que això es cura amb els anys nosaltres ho dubtem perquè en tenim uns quants i seguim sent addictes. Déu és una ficció basada en fets reals, com una pel·li d’Antena 3. També ho és la vida. Totes les persones que et creues al carrer han travessat l’infern unes quantes vegades i a totes els han passat els anys a una velocitat supersònica quan la felicitat els ha estat rutinària. Als únics que no es pot decapitar és als reis de l’esperit. No tot es queda dins nostre. Hi ha coses que es perden, i el passat destruït no torna mai. La constatació que no totes les crueltats es fan amb crueltat és una bellesa gelada que enfonsa un dit en el teu cor i el trenca en mil bocins. ¿Recordes aquells dies que envejaves totes les persones del món perquè no eren tu? “No saben el que fan” és una de les frases més intel·ligents que s’han dit mai, i moltes vegades l’han pronunciat parlant de nosaltres. Un dels grans misteris de l’univers és la salut de ferro amb què Déu afavoreix la majoria de persones que són malvades. Guardem al mateix lloc el nostre tresor i la nostra ferida. ¡Quantes vegades no som conscients que estem tristos fins que no ens demanen que cantem! La felicitat és no tenir enveja. Tot el que ha passat se n’ha anat, però és molt el que s’ha quedat mentre ens empara l’esperança que algun dia ens il·luminarà un pensament feliç com el color groc d’una llimona en un plat. La mida de la intel·ligència sempre es pot conèixer a través de la mida de l’alegria. Quan no ens fan cas pensem que ja ens en faran quan siguem morts, i si tampoc llavors ens en fan tant se val perquè no ho sabrem. Amb el pas del temps ens convertim en vells, que és una cosa que no volem ser, i sabem que un dia els anys seran una càrrega, però de moment encara són el millor regal d’aniversari. Perdem la capacitat de sorprendre els altres però no la de sorprendre’ns a nosaltres mateixos, i mentre la mantinguem intacta podrem tenir amics amb padrins de la nostra edat. Cada any passem pel que serà el nostre dia i cada dia per la que serà la nostra hora, i quan arribin el nostre dia i la nostra hora escriurem a la nostra làpida: “Ara torno”.