SEGRE

Creado:

Actualizado:

La nostra relació és complicada, com la de totes les parelles. Sempre em porta la contrària i no em dona mai la raó. M’indigna al matí i me n’emamoro a la tarda. Me n’he enamorat moltes vegades, però sempre és la primera vegada. Sovint no puc suportar-la, però no podria viure sense ella. Quina estranya parella, la vida i jo! Espero que em continuï estimant i no se’n vagi amb un altre més jove i més divertit. Els reis de l’esperit no es poden decapitar, li diré. Per tenir-ho tot hem de començar per renunciar a tot, li recordaré amb paraules de Joan de la Creu. A tot menys a l’alegria sense la qual no es pot fer res que valgui la pena, em contestarà. No hi ha cap diferència entre creure i viure, li replicaré, i jo crec amb fervor. En què creus amb fervor?, em preguntarà. En res, però amb fervor, li contestaré. A la vida i a mi ens passa igual que a Ferrater, que fem col·lecció de dies i els tenim tots repetits, però sabem que en comptes de portar una doble vida és millor portar una vida de doble significat, i llavors tots els dies, també els repetits, tenen els seus secrets i els seus afanys i els seus misteris i mai no avorreixen i sempre són interessants, exactament igual que la pluja i les albades. Els rics tenen majordoms en comptes d’amics i nosaltres tenim amics en comptes de majordoms. Haver tingut una infantesa pobra és una riquesa que mai no s’acaba. La literatura no va néixer quan un neandertal va cridar “que ve el llop, que ve el llop!” amb el llop trepitjant-li els talons; va néixer quan va cridar “que ve el llop!, que ve el llop!” i no venia ningú. Matem el que estimem; per voler posseir-ho, ho matem. Totes les coses boniques, abans de ser realitat, van començar sent un somni. Cauen roses sobre el meu cap i als balcons no hi ha rosers; no hi ha arbres als carrers i entren per la finestra branques verdes i ocells que canten; dins de casa ens llepa la pluja; en plena nit ens toca el sol. Tu saps que no menteixo, estimada vida meva. No em deixis. Un amor etern, si es cuida, dura una eternitat. Tot el que ha passat se n’ha anat, però és molt el que ha quedat mentre ens empara l’esperança que algun dia ens il·luminarà un pensament feliç com el color groc d’una llimona en un plat.

tracking