Jornada mundial de les comunicacions socials
Molts periodistes tenen sant Francesc de Sales com el seu Patró i l’Església el celebra el dia 24 de gener. Amb motiu d’aquesta festa els Delegats de totes les diòcesis es reuneixen per intercanviar opinions i experiències, escoltar ponències que ajudin a la seva reflexió i formació, i participar en algun esdeveniment interessant com, per exemple, el lliurament dels Premis Bravo als professionals de les diferents modalitats comunicatives. L’assemblea d’enguany va ser especial perquè es va fer a Roma per commemorar el Jubileu dels periodistes, convocat pel papa Francesc. Allí ens vam reunir els bisbes de la Comissió, els serveis tècnics i els delegats diocesans. Van ser tres dies molt emotius amb una trobada amb el Papa, la visita a l’oficina vaticana d’informació i una cordial i profitosa relació amb altres professionals del món.
En el meu comentari del passat 23 de febrer ja vaig fer referència a aquesta festa dels comunicadors socials i vaig anunciar el comentari del Missatge anual que el Papa escriu per a l’ocasió sobre la Jornada Mundial amb motiu de l’Ascensió. Ho faig avui, en unes circumstàncies especials per la defunció del papa Francesc. El seu Missatge és recollit pel nou papa Lleó XIV qui, en una massiva reunió de periodistes celebrada a l’Aula Pau VI el passat 12 de maig, després de la seva elecció, va expressar semblants paraules i desitjos per a tothom i va introduir el tema de la pau, la llibertat d’expressió i una clamorosa petició de llibertat per als periodistes empresonats en compliment de les seves obligacions professionals, exercint la feina encomanada per la societat i cercant i defensant la veritat.
En una espècie de línia continuista entre tots dos pontífexs us aporto un breu comentari al referit Missatge que porta com a títol la frase d’una carta de l’apòstol sant Pere: “Compartiu amb mansuetud l’esperança que hi ha en els vostres cors”. Comença amb una referència al món d’avui marcat per la desinformació i la polarització que provoca turbulències i que contrasta amb l’alegria i esperança de l’Any Jubilar. El nostre temps genera por i desesperació, prejudici i rancor, fanatisme i fins i tot odi; el Jubileu, en canvi, anuncia l’esperança en una comunicació veraç, plena i digna per a tothom, i dedica especial atenció al fet que els professionals la facin amb delicadesa i respecte. La comunicació dels cristians, però també la general, hauria d’estar entreteixida de mansuetud, de proximitat, a l’estil dels companys de camí, seguint el Comunicador més gran de tots els temps, Jesús de Natzaret. El Papa recorda que l’esperança és sempre un projecte comunitari i que no s’ha d’oblidar mai el propi cor que parla a altres cors semblants intentant practicar una comunicació que sàpiga curar les ferides de la nostra humanitat.
Cal agrair i valorar el servei que ens presten els professionals de la comunicació més propers, que ens donen informació dels fets i ens ajuden a fer-nos-en una formació crítica.
