SEGRE

TRIBUNA

En el Dia de les Empreses Familiars

President de l’Associació Empresa Familiar de Lleida

En el Dia de les Empreses Familiars

En el Dia de les Empreses FamiliarsSEGRE

Creado:

Actualizado:

Les empreses familiars, igual que la resta de societats mercantils que existeixen actualment, no estem passant els nostres millors moments.

La inesperada situació que vam iniciar el passat mes de març ens ha obligat a trobar alternatives per cercar la millor solució, que haurà d’ajudar-nos a sortir-en ben parats el dia que es trobi la tan desitjada vacuna de la Covid-19 i, així, els nostres negocis puguin tornar a la situació en què es trobaven fa uns mesos.

Des de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida ens hem adaptat a la situació actual, i l’activitat regular que fem habitualment durant l’any s’ha hagut d’adaptar amb distàncies de seguretat, el nombre d’assistents i trobades virtuals amb els socis. La nostra no ha estat una excepció, ja que les entitats econòmiques del territori com Cambra de Comerç, Pimec o Coell, i la resta de patronals i gremis lleidatans estan fent el mateix.

A més a més, també hi ha entitats com nosaltres, com ara ApLleida, Fòrum 2001, Trobada al Pirineu i col·legis professionals, que no deixen de ser lobbys al servei dels seus associats, i que també actuen amb la mateixa dinàmica de treball.

La situació empresarialSi pensem en clau empresarial, considero que el remei que es pot donar a la situació actual no és el que hem de fer avui o farem demà (pensar a curt termini, improvisar o sortir del pas), sinó oferir estratègies per planificar a llarg termini (un bon governant pensa on vol arribar i com). L’exemple de la crisi del 2008 ens va demostrar que aquelles empreses que van planificar amb visió de futur, per quan se sortís de la situació crítica en què ens trobàvem aquells moments, van poder sortir-ne preparats i ben posicionats. En canvi, aquells que van estar-se a casa tancats esperant que passés el temporal es varen trobar amb una estratègia obsoleta i sense planificació feta. Amb aquestes actituds, com era d’esperar, hem pogut veure quines han estat les empreses que han liderat l’economia dels darrers anys i quines no. L’actual situació ens obliga, a grans trets, a pensar a digitalitzar els nostres negocis de dalt a baix, sense obviar cap departament, i a pensar en valors que definiran la nostra raó de ser (ecologia, responsabilitat social corporativa, Agenda 2030...). Així doncs, hem de fer un storytelling a les nostres empreses que ens defineixi com a societats, amb un pla de futur que estigui a l’altura de superar les adversitats actuals. I a les famílies empresàries, què ens passarà? Com a societats peculiars que som, un cop hem parlat en clau econòmica, cal que també parlem de la relació empresa-família. La nostra sang ha d’estar unida, però alhora independent als negocis. És obvi que la nostra tipologia empresarial ens obliga a respondre amb el patrimoni familiar de la nostra activitat econòmica. Estem avalant molts dels nostres projectes empresarials, invertim perquè superin l’actual situació i ajudem que no desapareguin els llocs de treball dels nostres equips humans que les formen. Però a casa, amb els nostres, vull fer esmena d’un privilegiat i selecte club del qual molt pocs de nosaltres som membres. El seu president honorífic és l’empresari lleidatà José Luis Vélez (també al capdavant d’un hòlding familiar), que per aquestes dates fa dos anys ens va deixar en un tràgic accident. L’herència social que va deixar al cercle d’amistats que l’envoltàvem va ser el Club de les 5H. Jo hi vaig entrar un any abans que se n’anés (ara està al costat del seu “Trastito”). Va ser durant el 40è aniversari del seu fill Sergi, i ens va donar una lliçó de pare a tots els assistents, i també de quins eren els valors que definien el significat del seu selecte Club. Els enumero un per un: la primera h era la de l’honestedat, que defineix les relacions que un ha tingut al llarg dels anys amb les persones que l’han envoltat. En empreses familiars, ha de ser present en les relacions entre pares i fills, i viceversa, i ha d’aportar veritat, lideratge i reconeixement dels nostres errors i mancances. En segon lloc citava l’habilitat, que sempre ha consistit a superar les adversitats, com per exemple la que ens trobem en aquests moments. Qui tingui més perícia a la família serà el més idoni per liderar en l’actual situació social. A l’equador d’aquestes cinc hi ha, estratègicament posicionada, la humilitat, que és la que ens ha ajudat a fer-nos grans com a persones; i en les famílies, a fer-les més unides i respectades. La manera com hem arribat a superar moltes situacions familiars i a conquerir moltes persones l’hem assolit amb la humanitat, i si li afegim el terme altruisme, ajudarem que societat i comunitat en què ens trobem també pugui prosperar. I finalment, generació a generació, s’hi arriba amb la història, que han viscut grans i petits, cedint el testimoni a noves generacions per tal que no s’apagui la flama familiar; i en el nostre cas, que no caigui en l’oblit l’empresa familiar. Un Club brillant fet amb la vuitena lletra de l’abecedari, amb immillorables cinc exemples! Tal com hem pogut entendre, un negoci i una família són dues entitats que han de viure independents, però alhora es necessiten mútuament. En l’actual paradigma, cal que pensem en clau de futur, ja que el present l’estem escrivint i el demà no dóna marge per planificar-lo. Però cal no obviar qui som, d’on venim i com ho hem fet per arribar fins aquí. Les empreses familiars lleidatanes representem quasi el 91% del teixit empresarial, i el 76% de l’oferta de treball privada que hi ha a Lleida surt de les nostres cases. Cal tenir-les presents, cal fer-les participar en processos de reconstrucció d’un territori (com la Mesa que brillantment ha creat la Paeria i que, ara com ara, encara no ens ha convidat) i cal que siguin una de les peces claus per dinamitzar un territori –que en el cas lleidatà ha tingut dos confinaments severs– on multitud d’empreses ens han deixat (tancant per inviabilitat empresarial), moltes estan fent tot el que poden per continuar sent-hi, i d’altres que tot i trobar-se actualment en un moment dolç volen estar al servei del territori que les acull, generant ocupació i exercint solidaritat amb els seus ciutadans. Així doncs, si no treballem per tenir un territori ric, referent i ben

posicionat, i que les empreses continuïn apostant pels de casa seva, difícilment sortirem d’aquesta situació. Els desitjo que passin un bon Dia Internacional de les Empreses Familiars!

tracking