Un POUM del passat, disfressat de futur

El document del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) és un document clau per al futur d’una ciutat, perquè marca les línies a seguir a nivell urbanístic i, sobretot, de model de ciutat. Perquè ens entenguem, el POUM d’una ciutat serveix per organitzar i decidir on es poden construir habitatges, on hi haurà zones verdes, escoles, carrers, equipaments públics o zones industrials.

Doncs bé, el document d’avanç del POUM –el primer pas abans de l’aprovació inicial– que ens ha presentat el Govern del PSC en lloc de mirar cap al futur, s’encalla al passat. Per què ho diem això? Doncs perquè s’està partint d’un document del 2011 (2011! Fa prop de 15 anys) per pensar i projectar la Lleida del 2040. I Lleida ha canviat molt. Han canviat les seves prioritats, els seus reptes, les oportunitats i també ha de canviar l’urbanisme.

Cal una nova manera de pensar i elaborar el POUM. Cal que des del planejament no només es parli d’alçades i de metres quadrats, cal que parlem de salut, dels efectes de la calor i del canvi climàtic, d’aigua, d’energies renovables, d’habitatge, de nova mobilitat... perquè saben quants patinets o zones de baixes emissions hi havia fa 15 anys? Cap ni un.

El govern ens proposa un POUM en una ciutat que consumeix i creix sense fre, en què d’aquí a 15 anys tindrà trenta-sis mil nous habitants. Potser abans de posar-nos a dibuixar plànols i normes seria millor decidir –entre tots– si a Lleida volem créixer o volem viure-hi millor, perquè no sempre el creixement és sinònim de millora. Una Lleida de 180 mil habitants, serà millor que la d’avui? Podrem atendre les necessitats derivades d’aquest creixement? Basant-nos en aquest POUM obsolet, l’únic que atendrem serà una Lleida urbanísticament desendreçada, sense rumb.

Si apostem per una Lleida més gran, abans caldrà garantir que aquest creixement el farem de manera inclusiva, perquè, en cas contrari, les desigualtats no es facin més grans i s’acarnissin en determinats barris. Siguem coherents: o hi guanyem tots amb el creixement o el creixement no ens val.

Aquest document, a més, ens genera uns primers titulars que creiem que és força interessant que els lleidatans i les lleidatanes en tinguin coneixement:

Cappont ha deixat de ser inundable? Per què no explica el senyor alcalde que, fins que la CHE no dictamini que Cappont ja no és inundable, no hi haurà POUM que valgui? La Lleida dels 180.000 habitants tindrà garantits tots els drets i serveis bàsics? Ja els ho diem nosaltres, segons el document inicial del govern: no. Torre Salses ha desaparegut del POUM? Ens sembla d’un cinisme espatarrant que ni tan sols pintin l’operació Torre Salses en el nou POUM. Potser és que volen desqualificar-lo i prohibir ara l’ús comercial? Compti amb nosaltres si és això el que vol i no esperi al nou POUM, porti-ho al proper ple. Continua vigent la proposta d’especular amb els camps elisis per fer un gran projecte de Fira? Diuen que hi haurà moltes més zones verdes, però no expliquen que molts barris en perden i que més de 17 ha es pretenen que siguin d’ús privat. I algú haurà d’explicar que l’Horta de Lleida és la completa oblidada d’aquest POUM i que no resoldrà les moltes promeses que se’ls han fet durant anys... ja ho diem nosaltres.

Des d’ERC, per responsabilitat, per convicció i perquè ens hi juguem el futur de Lleida, farem propostes en cada fase i serem crítics en cada Ple, si cal ser-ho. Però sobretot ens encarregarem d’explicar als lleidatans i lleidatanes els efectes i les conseqüències d’aprovar un POUM que no doni sortida ni resposta als problemes reals de la ciutat.

Per sort, la Lleida d’avui no és la Lleida del 2011, encara que l’alcalde Larrosa i el PSC s’ho pensin. I és per aquesta Lleida –i sobretot per la que vindrà– que hem de treballar.