Un territori que avança

Una de les grans satisfaccions que he tingut des que vaig assumir la responsabilitat com a delegada del Govern de la Generalitat a Lleida ha estat poder recórrer amb detall cadascun dels 147 municipis i les 10 entitats municipals descentralitzades que conformen la nostra vegueria. Un recorregut que no ha estat només geogràfic, sinó, sobretot, humà i institucional. Perquè conèixer el territori no és només trepitjar-lo, sinó escoltar-lo, observar-lo, comprendre’l i, sobretot, establir vincles de confiança amb aquells que en són el cor i l’ànima: la seva gent, els seus habitants.

Visites i reunions de treball amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, presidents i presidentes d’EMD, així com amb representants d’entitats socials, culturals, educatives, empresarials i del teixit veïnal. He volgut conèixer de primera mà les inquietuds i reptes de cada municipi, però també descobrir-ne els projectes, les bones pràctiques i la il·lusió amb què molts traslladen en la seva acció diària. I m’emporto una convicció clara: el talent, la capacitat de lideratge i l’estima pel territori són presents arreu.

Una de les demandes més compartides ha estat la necessitat de millorar el finançament local, especialment per als municipis més petits. La petició de més ajuts acompanyats de menys burocràcia i una tramitació més ajustada a les realitats locals és una constant. En aquest sentit, el Govern ha posat fil a l’agulla, i una mostra n’és la nova convocatòria del PUOSC 2025-2029, que introdueix criteris més favorables per als municipis amb menys habitants. No es tracta només d’afavorir qui més ho necessita: es tracta de construir un país més just i equilibrat, on viure-hi, sigui on sigui, suposi una opció viable i atractiva, amb igualtat d’oportunitats.

Un altre element destacat ha estat la preocupació per la manca d’habitatge disponible, una realitat que condiciona greument la capacitat d’atreure i retenir població. Ens trobem amb un nombre elevat d’habitatges buits o degradats, sovint difícils de rehabilitar. Davant d’aquesta situació, des del Govern estem treballant en mesures com la Reserva Pública de Solars o l’impuls de deduccions fiscals per a la compra o rehabilitació d’habitatges en municipis rurals, recollides en el recent aprovat Estatut dels Municipis Rurals.

Però el territori també ens parla d’oportunitats. Molts municipis ja treballen –amb ambició i visió de futur– en projectes vinculats a la sostenibilitat i l’economia circular. Propostes per millorar la gestió de l’aigua, reduir el consum energètic, adaptar equipaments al canvi climàtic o digitalitzar serveis municipals. És encoratjador veure com, des dels pobles més petits fins a les capitals comarcals, s’està apostant per una transformació verda i digital que posa la vida al centre i que pensa en les generacions futures.

Treballar amb els habitants del territori, escoltar-los, acompanyar-los i fer-los costat és essencial per a l’èxit de qualsevol política pública. Com a delegada del Govern, la meva tasca és precisament aquesta: ser el pont entre el món local i el Govern de Catalunya, vetllant perquè la veu del territori arribi amb força a les decisions més estratègiques. Perquè escoltar no és només recollir demandes. És assumir compromisos. És fer del diàleg una eina de transformació. És compartir una mirada que entén que el progrés no es pot construir només des dels centres de decisió, sinó des de cada poble, des de cada racó. Perquè un país cohesionat comença per un territori que se sent part activa del projecte comú.

I ara, què farem demà? Demà continuarem a peu de territori, sumant mirades, col·laborant i treballant per continuar construint unes terres de Lleida amb més oportunitats, més benestar i més futur.