Estatut de Municipis Rurals: fita històrica

L’Estatut de Municipis rurals, la llei que té per objectiu contribuir a millorar les condicions de vida de la ciutadania que viu en municipis rurals i garantir l’arrelament, el repoblament i l’equilibri territorial, ja és una realitat. I en un context de desafecció política creixent i de desconfiança en les institucions, demostrem la utilitat dels poders públics, ja que des del Parlament hem aprovat aquesta llei útil i necessària. Útil per al país i la ciutadania i imprescindible i necessària per al món rural.

La realitat del país és clara: Catalunya té una situació de desequilibri territorial que s’ha agreujat amb el pas del temps. Més de 6 de cada 10 dels municipis de Catalunya són rurals, malgrat que només hi viu el 4,5% del total de població. Una població, per cert, envellida, en un territori amb dèficits d’infraestructures de mobilitat, de connexió i de serveis bàsics. I en aquest context de desigualtat, l’Estatut de municipis rurals no només reconeix aquesta realitat i les necessitats específiques dels municipis rurals de Catalunya, sinó que hi aporta mesures tangibles per garantir oportunitats a cada racó de país.

És la visió de la Catalunya sencera, la de superar velles dinàmiques de confrontacions entre les zones urbanes i rurals. I sobretot és una mesura que fa justícia i reconeix aquells que massa vegades han estat i s’han sentit oblidats i menystinguts.

Sabem perfectament que no es poden tractar els ajuntaments com si fossin tots iguals. Sant Esteve de la Sarga no té les mateixes necessitats que Badalona; de la mateixa manera que Lleida no és el mateix que Corbins, Riner o Torregrossa. Per això aquest Estatut, per acabar amb els greuges i les discriminacions, per posar fi a lleis absurdes i homogènies sense tenir en compte les realitats de cada lloc. Fem que tothom, visqui on visqui, sigui ciutadà de primera.

Parlem d’una llei completa, integral, treballada, consensuada i pionera (la primera en tramitació ordinària de la XV legislatura, per cert). Una llei històrica que marcarà un abans i un després al nostre país. I no són paraules buides, no. Diem que suposarà un punt d’inflexió perquè inclou mesures com més finançament per als municipis rurals, simplificació administrativa, bonificacions fiscals, la creació de la Borsa d’habitatge rural i el foment de la rehabilitació d’habitatge buits, ajudes a l’emprenedoria i als autònoms, i accions en defensa dels serveis públics bàsics: salut, educació, joventut, seguretat, mobilitat o energia.

Aquesta llei va començar a gestar-se fa anys gràcies a l’impuls de l’Associació Catalana de Micropobles i de les altres entitats municipalistes, com l’ACM i la FMC, així com l’entitat Eines de Repoblament Rural. Va comptar amb el compromís i lideratge imprescindible del Govern del President Pere Aragonès i del Govern actual, i ha recollit un ampli consens parlamentari. El que semblava una quimera fa un temps ara ja és una realitat que beneficiarà 608 municipis de Catalunya, un terç dels quals, de la demarcació de Lleida.

Ara bé, amb l’aprovació de l’Estatut no s’acaba res, al contrari, tot comença, ja que la llei estableix deures i compromisos, amb calendari i concrecions. Des d’ERC serem ambiciosos i exigents en el seu desplegament i implementació, com ho hem estat durant l’elaboració.

Com a diputada al Parlament de Catalunya per Lleida he tingut la sort de ser la ponent relatora d’aquesta llei, és a dir, qui ha coordinat els treballs legislatius durant el tràmit parlamentari. I ha sigut un veritable honor i un gran orgull poder aportar un granet de sorra per fer el país millor. Vull agrair a tothom qui ho ha fet possible i sobretot felicitar-nos col·lectivament per aquesta fita històrica, especialment per a les nostres terres, per garantir pobles vius. Amb aquesta llei canviem el present per guanyar el futur. Un futur més just i un futur també rural.