175 anys de l’advocacia lleidatana

Aquest 2025, el Col·legi de l’Advocacia de Lleida celebra 175 anys d’història. És una fita col·lectiva que ens interpel·la com a societat, perquè la justícia no és només una estructura institucional, sinó el fonament sobre el qual descansa la convivència democràtica. Lleida pot sentir-se orgullosa d’un col·lectiu que, al llarg de gairebé dos segles, ha estat sinònim de dignitat professional, compromís social i defensa dels drets fonamentals.

L’advocacia lleidatana ha estat, històricament, molt més que un conjunt de despatxos i togues. Ha estat la veu dels qui no en tenien, el paraigua dels més vulnerables, el contrapès que recorda que cap poder —ni públic ni privat— pot situar-se per damunt de la llei. I això només és possible gràcies a la dedicació, sovint silenciosa, de tots els operadors jurídics: advocats i advocades, procuradors, funcionaris i treballadors de l’administració de justícia, membres dels cossos tècnics, i els col·legis professionals que dia rere dia mantenen viva la flama de l’Estat de Dret. A tots ells, tot el meu reconeixement diari.

Tanmateix, aquesta celebració arriba en un moment delicat. La justícia està col·lapsada. Els jutjats viuen una situació de bloqueig estructural que ja no pot qualificar-se de conjuntural. Els retards en la tramitació de procediments civils i penals són una realitat crònica que posa en risc el dret a una tutela judicial efectiva. Quan un procediment s’allarga mesos o anys, la justícia deixa de ser justícia per convertir-se en una espera desesperant que genera frustració, desconfiança i allunyament entre la ciutadania.

És urgent revertir aquesta situació. Cal dotar els jutjats de més personal, més mitjans materials i més recursos tecnològics. La digitalització de la justícia ha de ser una realitat efectiva, no un propòsit eternament ajornat.

En aquest context, és imprescindible posar en valor la tasca de milers de professionals que mantenen viva la justícia amb un esforç titànic. Penso especialment en els professionals del torn d’ofici, que representen prop de la meitat dels professionals col·legiats a Lleida. Ells són la primera línia de defensa del dret a la igualtat davant la llei. Són els qui garanteixen que ningú no es quedi sense defensa per manca de recursos. No obstant això, la seva situació és insostenible: treballen amb retribucions que no reflecteixen ni la seva responsabilitat ni el valor social de la seva feina.Des d’aquí vull reivindicar una retribució justa i digna per a aquests professionals.

La Generalitat de Catalunya té una responsabilitat directa en aquesta qüestió. Cal que aposti decididament per l’Administració de Justícia, amb més inversions, més personal i una millor planificació territorial.

No n’hi ha prou amb discursos sobre modernització o descentralització; cal pressupost, calendari i compromís. La justícia és un servei públic essencial, i invertir-hi no és una despesa: és una inversió en confiança, seguretat i cohesió social.

Com a lleidatans, no podem resignar-nos a ser una província de segona en matèria de recursos judicials. Tenim una advocacia de primer nivell, uns col·legis professionals actius i compromesos, i una ciutadania que exigeix institucions eficients i pròximes.

Celebrar 175 anys del nostre Col·legi de l’Advocacia és també una oportunitat per repensar el futur. Per reivindicar una justícia més propera, més humana i més ràpida. Perquè la lentitud no és neutral: perjudica sempre el més feble, i això és contrari a la mateixa essència del dret.Necessitem una administració que sigui capaç d’escoltar els professionals i d’integrar la seva experiència en les polítiques públiques.

En definitiva, invertir en justícia és un deure de l’administració i un dret del ciutadà. Perquè només una justícia dotada de mitjans pot ser imparcial, i només una justícia àgil pot ser efectiva. A Lleida, després de 175 anys de compromís col·lectiu, tenim el deure de continuar aquesta història amb determinació, exigint el que és just: una justícia que funcioni, al servei de tothom, sense excuses ni retards.