Política de proximitat, política útil

Amb la tornada de les vacances, arriba setembre i iniciem un nou curs polític. Ho fem després d’unes setmanes en què hem pogut aturar-nos, reflexionar i agafar perspectiva. Però també ho fem amb la certesa que als nostres pobles la feina no s’atura mai. Perquè ser alcalde d’un poble, en el meu cas Torre-serona, vol dir estar disponible les 24 hores dels 365 dies de l’any.

Vol dir està al peu de carrer, resolent possibles incidències, atendre els nostres veïns o veïnes i afrontar els reptes que com a alcaldes o alcaldesses tenim per tal dinamitzar el nostre municipi. I és precisament aquesta una de les grans virtuts de la política municipal: la proximitat. La proximitat és escoltar directament, atendre sense intermediaris i fer política al carrer. És detectar i anticipar-se a problemes i incidències, personalitzar i concretar les possibles solucions i, sobretot, és construir ponts, generar noves aliances i millorar la confiança amb els nostres veïns i veïnes. Per això, quan parlem de política, és important no perdre mai de vista aquesta dimensió municipal. És als pobles i a les ciutats on les polítiques públiques són palpables i acaben prenent forma. I és aquí també on la Diputació de Lleida juga un gran paper. La Diputació ha de continuar sent aquella administració que es posa al servei dels ajuntaments i, especialment, dels ajuntaments més petits i que, per la seva idiosincràsia, compten amb molts menys recursos. Ha de continuar sent una administració que acompanya, que dona eines i que facilita a aquells municipis, que per les seves característiques i dimensions, no disposen de les mateixes oportunitats que altres municipis de diferents territoris. El nostre territori és divers. Ho és en dimensions i ho és també en les realitats de cada municipi. I aquesta diversitat, que a la vegada ens fa únics, no pot convertir-se en un desequilibri territorial i una manca d’oportunitats. Parlem molt del repte demogràfic, però si realment volem afrontar-lo, cal continuar aplicant criteris de discriminació positiva per als municipis rurals i de muntanya, cal continuar treballant per impulsar més habitatge públic destinat a primera residència, millorar les vies de comunicació, desplegar la fibra òptica a tots els pobles de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran, crear nous llocs de treball que dinamitzin i desenvolupin la seva activitat econòmica i donar suport a les entitats i associacions que mantenen viu el teixit social de cada municipi. Cal assumir també que el futur dels nostres pobles passa per les escoles rurals. Al cap i a la fi, l’escola rural és un espai de trobada, un espai de cohesió social i una garantia perquè una nova família pugui arrelar i construir el seu projecte de vida. Tenim molts reptes al davant, però també tenim una enorme voluntat per posar fil a l’agulla i treballar pel nostre territori a través d’una política útil i de proximitat, que escolti tots els municipis, que busqui consensos i que, sobretot, doni respostes als reptes que hem d’afrontar.