Ordre+contraordre=desordre

Per un tema que ara no ve a tomb, fa pocs dies remenava l’interior dels ventres de les hemeroteques perquè aquestes em refresquessin la memòria oblidada. Remenar-te entre les seves pàgines, a voltes esgrogueïdes pel pas del temps, posa en evidència aquells que ara afirmen blanc quan abans havien jurat negre. Encerts i errors. Veritats i mentides. Enganys i profecies. Les hemeroteques són la prova del cotó, el dit assenyalador que premia o que acusa, les que allarguen el nas dels mentiders, les que fan envermellir les galtes o les que imposen la medalla al pit dels herois anònims de les històries perdudes en el temps. És trist comprovar com ens hem tornat de descarats. Qui es posa ara vermell quan ha estat caçat mentint? En aquest món actual, d’estat impregnat de fluïdesa i volatilitat que Bauman va batejar amb la llufa de “societat líquida”, a qui li creix el nas de Pinotxo tothora disposat a enganyar l’univers Gepetto? La responsabilitat del passat ha donat pas a una irresponsabilitat permanent en què ningú assumeix l’obligació de respondre dels seus actes. I els irresponsables ens impacten a la nostra vida diària. Educació. Economia. Seguretat i tot el que hi vulgueu afegir. En aquest desori diari, marcat per una incompetència generalitzada, en aquesta acció i reacció que ens aboca a l’abisme, situo cara a cara dues notícies que donen fortalesa a l’argument. Any 2023: El Govern de Catalunya inverteix 12,1 milions d’euros en centres d’educació infantil i primària, unes 4.000 aules es transformaran en classes digitals interactives amb un cost aproximat de 3.025 euros per aula equipada amb un panell interactiu. 13 de juny del 2025: El nou pla de digitalització responsable impulsat pel Departament d’Educació preveu eliminar de forma progressiva fins al 2028 les tauletes i pissarres digitals en l’educació infantil i, a primària, es faran servir només per a usos puntuals. En un termini breu, brevíssim, de dos anys mal comptats, han girat el mitjó llençant a l’escombraria discursos, doctrines, arguments, fons europeus Next Generation, diners dels contribuents i esgotant la paciència d’educadors i pares que van haver d’escurar-se la butxaca perquè, deien, deien, la digitalització a les aules és el que més convé als vostres fills. Em pregunto quin nombre d’inútils pot suportar una societat abans de caure al pou de l’abisme? Com deia l’altre dia un amic meu, que bonica que era la nostra societat quan només hi havia un “tonto” per poble.