Mercats municipals

Llegir que el mercat de Fleming abaixa la persiana perquè ha tancat l’última parada és una notícia que posa en evidència el fracàs estrepitós de la història recent dels mercats municipals de Lleida quan en altres ciutats no només han sabut superar amb èxit les implantacions comercials de grans superfícies sinó que s’han convertit en uns equipaments plens de vida que dinamitzen els barris alhora que són un atractiu turístic. No s’han preguntat mai per quins set sous a Lleida han anat tancant un darrere l’altre (amb l’excepció del de Cappont) i en ciutats com Tarragona, Reus o Girona fan un goig que enamoren? No cal ni tan sols que s’hi desplacin, simplement, encenguin els ordinadors i comprovin la qualitat de les pàgines web del Mercat del Lleó de Girona amb més de cinquanta parades i tot seguit obrin les del Mercat Central de Tarragona o el de Reus. I després, els aconsello que tinguin a mà un paquet de mocadors, obrin vostès la dels mercats municipals de Lleida. Quina promoció, renoi! Fins i tot, la de Cappont, fa riure. Recorden el dinamisme dels mercats del Pla i el de Santa Teresa que també van deixar morir? Ni tan sols el magnífic edifici modernista de 1920 de l’arquitecte Morera i Gatell es va poder salvar de la desfeta. Recordo quan els d’Esquerra van aprovar el pressupost del 2016 del PSC a canvi, entre d’altres, d’invertir 100.000 euros en el manteniment i promoció dels mercats. I encara ho esperen! Al de Fleming, amb un abandonament volgut i sostingut, només hi quedava una peixateria solitària i mig perduda enmig d’una trentena de parades que, a poc a poc, havien anat abaixant la persiana. El degoteig ha seguit el camí paral·lel a la manca d’inversió i manteniment i de les onze que hi havia el 2020, quan florien les roselles, només en sobrevivien cinc fins que la darrera també ha decidit abaixar la persiana per traslladar-se a un local que tot just està a una distància de sis minuts a peu, una dada important que dona a entendre que el negoci rutlla i que no toca ni quarts ni hores el responsable de l’equipament. Però el desastre no ve pas d’ara perquè els que han anat passant per la Regidoria de Comerç, Consum i Turisme no han sabut el pa que s’hi dona, ni quan l’actual Paer en Cap, Fèlix Larrosa, era el gerent del Patronat de Turisme de Lleida, que ara diu que vol recuperar la dinamització turística per generar atractivitat. I ai... un altre ritornelo.