Mai no hi ha diners

Els sona aquesta cantarella, oi? A Catalunya és la cançó de tot l’any. Catalunya necessita això però... no hi ha diners. No hi ha diners per a la sanitat, no hi ha diners per a educació, no hi ha diners per solucionar el forat negre d’avaries, retards i mancances de la xarxa ferroviària de proximitat. No hi ha diners, però, com deia la meva àvia, sempre hi ha diners per al que volen. Que l’hospital Arnau de Vilanova només pugui tractar els ictus més greus de dilluns a divendres durant cinc hores hauria de fer caure la cara de vergonya al govern. Però mentre a Catalunya se’ns nega el pa i la sal entretenint-nos amb converses, reunions, pujades d’impostos i promeses de pa sucat amb oli, Andalusia, on hi ha la major pobresa laboral de l’Estat, amb un 19,4%, es permet el luxe, amb els diners dels dimonis catalans, d’aprovar la setena baixada d’impostos amb un llistat de beneficis per a tots els gustos: cinquena deducció autonòmica de l’IRPF relacionada amb el foment de la natalitat, desgravació del 30% per als celíacs, desgravació del veterinari per a aquelles persones que comprin o adoptin un animal de companyia, desgravació del 15% de la quota del gimnàs o d’un centre esportiu i l’ampliació de les deduccions actuals per al lloguer de l’habitatge habitual. I a més a més, perquè no pateixin perquè per patir ja hi som els catalans, Andalusia ha rebut del govern Sánchez 6.000 milions més a l’any que durant l’etapa Rajoy. I... la traca final, Andalusia va ser la més beneficiada de la condonació del deute. 19.000 milions enfront dels 16.000 de Catalunya. Gol!!!!!! Per a Andalusia! I gol també per a Extremadura. L’altra que xarrupa de les nostres esgotades mamelles perquè, pel que es veu, no acaba de sortir mai de pobre. El 32,4% de la població extremenya és pobra. Amb aquest ritornello del principi d’ordinalitat (que vull recordar al PSC/PSOE que ja consta aprovat en l’Estatut del 2006! i que, ara farisaicament dissimulen traient pit, van ser ells els que han anat fent el ronsa amb incompliments reiterats) Catalunya és qui més aporta però la que menys rep mentre que Extremadura (una de les moltes paparres que Catalunya duu enganxada al clatell) abans de l’aportació a la solidaritat ocupa la penúltima posició del rànquing, després d’aplicar-se el mecanisme de la solidaritat arriba a ocupar la segona posició. Gol! Per a Extremadura! I un altre dia parlarem del País Basc i Navarra.