Encara ets de Missa?

Té raó l’escriptor Antoni Gelonch quan assegura que, sovint, i suposa que no ha estat l’únic a qui li ha passat, en acabar una reunió de feina, durant un dinar o un sopar amb amics, coneguts o saludats, algun dels contertulians et llança “la pregunta”, “encara ets catòlic?” o “encara ets de Missa?” L’autor del llibre, amb aquest títol provocador i tan necessari en una societat que es desfà com la cera tova, ens situa davant del mirall amb una pregunta que va molt més enllà del signe gràfic que, volgudament, ha convertit l’oració en interrogativa. La pregunta, per tant, ens convida a la reflexió i no només personal sinó també col·lectiva. Atacar sense cap mena de matisos, sense donar treva a la reflexió, a la meditació, s’ha convertit en un substitut del pensament i és en aquesta escomesa on s’inicia la destrucció de l’acció de pensar. La trituradora implacable que anorrea la nostra història, el llegat, el pòsit de la nostra cultura que ens està convertint en una societat nícia i manipulable. I buidada de contingut l’herència rebuda s’inicia un procés de substitució. És per aquest motiu que l’analfabetisme arrogant ara es mostra orgullosament clavat al pit dels que presumeixen no saber, com si es tractés d’una medalla al mèrit de l’estupidesa. “Jo no he llegit mai la Bíblia!”, es vanten públicament sense cap mena de vergonya quan, si tinguessin esma, s’amagarien avergonyits per no haver llegit un llibre que és, sense cap mena de dubte, universal. Ara com ara els menjacapellans encara tenen corda per estona però el dia que no hi hagi capellans, els anticlericals hauran de plegar. Encara ets de Missa? (Albada editorial, 2025) és una finestra oberta a les arrels més profundes de la nostra cultura judeocristiana a manera de testimoniatge narratiu a voltes en forma de lament que navega entre l’optimisme i el pessimisme davant d’un possible no retorn. En alguns capítols em recorda l’Stefan Zweig, esmerçant un esforç immens per assolir una comunitat d’esperit, amb la seva incansable tasca de narrador d’uns temps difícils per a Europa. De la mateixa manera que sabem que el món de l’arquitectura no es fonamenta només en els detalls de com construir un edifici ni tampoc l’art és només la matemàtica de la creativitat, hauríem de conèixer els fonaments de la nostra cultura atès que no conèixer-la ens pot impedir de forma seriosa a no saber interpretar el món que ens envolta.