Francesc Canosa publica 'Aigua a les venes', l'èpica de les obres del Canal d'Urgell a través dels protagonistes

El Canal d’Urgell s’ha explicat de moltes maneres, però cap, sosté Francesc Canosa, des del punt de vista humà, contat a través dels protagonistes de la magna obra hidràulica que a mitjans del segle XIX va transformar el Clot del Dimoni en el més pròxim a un verger productiu. El mateix Canosa, periodista i escriptor, és part de la història del canal i així ho reflecteix a l’últim llibre, Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal (Fonoll), on narra la relació amb aquesta infraestructura de personatges com Manel Girona (promotor de l’obra hidràulica i de projectes vitals per a Lleida com la línia de tren de Manresa) o del “meu propi quadravi [avi del besavi]”.

També recala en la figura de l’enginyer Domènec Cardenal, que cavalcava cada dia onze quilòmetres per seguir l’obra i al qual el projecte li va costar bona part de la salut i l’ànim. El descobriment el 2003 d’una caixa a les golfes de la casa del Tossal on els Canosa havien residit fins al 1956 el va iniciar en un viatge sense retorn per la història familiar. Fins aleshores, “jo no sabia qui era”, assenyala l’autor.

La caixa estava plena de papers amb referències i firmes d’avantpassats desconeguts per a ell que van marcar el caminar de Canosa durant els següents anys, fins avui. “Des d’aleshores, sempre m’he dedicat a explicar Catalunya.” I la conclusió és clara: “Quin país faria una de les obres més importants del món [a mitjans del segle XIX] i no ho sabria? Catalunya”, afirma. També durant aquests anys, Canosa ha entrevistat mig centenar de persones per teixir un relat periodístic, apuntalat amb documentació i nombrosa bibliografia, sobre com es va desenvolupar aquella obra ingent, d’enginyeria capdavantera i coetània, com li agrada recordar a Canosa, a la conquesta de l’oest americà i la febre de l’or a l’actual Califòrnia.El Canal d’Urgell es va construir entre el 1856 i el 1863: més de 140 quilòmetres de conducció de Ponts a Montoliu, 70.000 hectàrees de regadiu, setanta-set municipis beneficiaris.

I un túnel de gairebé cinc quilòmetres (Montclar) que va costar la vida de nombrosos presos que van treballar a l’obra (1.000 de les 6.000 persones a qui es va donar feina eren reus del “presidi del Canal d’Urgell”).Canosa sol comparar l’èpica del canal amb la conquesta de l’oest per demostrar que els americans han sabut presumir d’aquell episodi a través dels westerns, però a Catalunya l’Urgell és el gran desconegut. L’autor té de fet al cap una sèrie televisiva basada en el “canal de persones, de terra i de sang” que trasllueix Aigua a les venes. “El millor motllo contra la Catalunya buida és el Canal d’Urgell”, assenyala l’escriptor, i relata que el regadiu va servir per fixar la gent en un territori fins aleshores nevera i caldera de Ponent.

Fins que va arribar el reg de l’Urgell, “no existia un nosaltres. El canal és el gran idioma del país”, sosté Canosa, per al qual el problema identitari de Catalunya és que “no ens hem follat la nostra pròpia història, no l’hem fecundat ni reproduït”.

Una caixa de fusta antiga, una carta del 1893, un llibre

Pocs saben, assegura Francesc Canosa, que l’obra hidràulica comença al Tossal, antic municipi, avui poble de Ponts, on la seua família va viure fins al 1856.

A les golfes d’una casa on havia col·lapsat la coberta de teula, l’autor va trobar una caixa plena d’història encriptada que a ell li ha costat anys desxifrar. Una carta del 1893 trobada a la caixa marca l’inici del llibre.