L'origen de Makoki
Una aventura juvenil que va nàixer en una revista musical i que va durar 18 anys
Portada de 'Makoki. Fuga en la Modelo', de Miguel Gallardo.
El dibuixant lleidatà Miguel Gallardo, mort aquest dilluns als 66 anys a causa d’un càncer, és considerat un dels màxims representants de la novel·la gràfica i la il·lustració dels últims 40 anys. Un dels 'fills’ principals és el mític 'Makoki', una aventura juvenil que va nàixer en una revista musical i que va durar 18 anys.
Miguel Gallardo va marxar a Barcelona per estudiar Belles Arts, però el van suspendre. Era principis dels setanta i la seua intenció, dibuixar còmics, gairebé missió impossible. Es va matricular a l’Escola Massana, però al final es va passar tres anys al bar de l’edifici. Va trobar feina de maquetador a la revista musical Disco Express, llavors en mans de Gai Mercader, encara que segons reconeix ell mateix “no tenia ni idea, però com feia dibuixets i còmics...”. Va ser aquest promotor musical que un bon dia li va proposar que creés un personatge.
La primera pàgina de Makoki, al Disc Express, va estar inspirada en un relat del seu amic Felipe Borrallo titulat 'Revuelta en el frenopático''. El protagonista es deia Cristus i Gallardo li va canviar el nom per Makoki. Era el 24 de juny de 1977. A partir de la segona pàgina, els guions ja van ser de Juanito Mediavilla, company de pis del dibuixant leidatà.
Va venir l’èxit i el naixement de la revista 'ElVíbora' el 1980. Però, anys després, també van arribar els desacords amb Borrallo per la revista Makoki, amb aventures del personatge dibuixades per un altre, i el cansament de Gallardo després de 18 anys. Així, el 1995 va decidir donar-li una “mort digna”.
En una entrevista a SEGRE, Gallardo reconeixia que un personatge com Makoki seria difícil avui, "perquè l'humor ha canviat bastant". "Seria difícil fer paròdia d’una situació que ja per si mateix és una paròdia. O sigui, els polítics que tenim, tot el que està passant... Si tens una idea transgressora, segur que ja està feta. La realitat va per davant i hauríem de ser molt bèsties per anar més enllà", explicava.
Gallardo reconeixia que sense 'Makoki', segurament no hauria fet 'María i jo', la seua altra gran obra. "He fet moltes coses en la meua carrera, però sempre seré el ‘dibuixant de 'Makoki’, sempre", assegurava.
