L'últim viatge de la campana Mònica

Érem pocs però tots érem conscients que vivíem un moment irrepetible: la campana Mònica tornava al seu lloc al campanar de la Seu Vella vuit anys i mig després que la baixessin de la torre per restaurar-la. Si aquell 7 de maig del 2014 ja va ser històric, atès que la Mònica sortia per primera vegada del campanar des que hi va ser col·locada l’any 1486, ahir a primera hora de la tarda va emprendre el viatge de tornada al lloc original, d’on en principi no s’hauria de tocar en molts anys o dècades. Aquest últim viatge va ser curt, des del claustre de la Seu Vella –on estava exposada des del 31 d’agost després de tornar del taller on va ser restaurada a Àustria– fins dalt del campanar amb l’ajuda d’una espectacular grua amb una ploma que la va aixecar cinquanta metres.

Al pis superior de la torre l’esperava la veterana Silvestra, que toca les hores des del 1418. Primer, als peus de la Porta dels Apòstols, l’alcalde de Lleida i president del Consorci de la Seu Vella, Miquel Pueyo, va protagonitzar el ritual de benvinguda fent-la sonar amb l’ajuda d’un martell. Tot seguit, operaris de l’empresa Carvajal d’Alcoletge, encarregada del funcionament del rellotge i les campanes de la Seu Vella, la van subjectar a la grua mentre la Silvestra la va saludar amb un toc especial.

Durant l’elevació fins al capdamunt del campanar van ser les altres cinc campanes modernes litúrgiques les que van sonar per donar també la benvinguda a la Mònica. L’operació va ser ràpida i precisa, menys de mitja hora. A l’arribar, altres operaris es van encarregar de situar-la al lloc que ocupava des del segle XV i connectar de nou el martell elèctric perquè –com en principi estava previst– ahir a la nit mateix tornés a tocar els quarts d’hora

La Mònica, del 1486, és la segona campana més antiga de la Seu, després de la Silvestra, del 1418

La firma austríaca Grassmayr fon campanes des de fa setze generacions

Pueyo va agrair el suport de totes les institucions per a aquesta restauració, en especial a la Generalitat, que va assumir-ne el cost, i també a la firma Carvajal Campanes. Al costat del paer, el president dels Amics de la Seu Vella, Joan Ramon González, mostrava la seua satisfacció recordant la iniciativa el 2014 d’aquesta entitat de restaurar la Mònica: “Al final, tot arriba!”

Un periple de més de vuit anys, entre burocràcia i trasllats

L’octubre del 2015, una festa a la Seu Vella va acomiadar la Mònica, que havia estat baixada del campanar el maig de l’any anterior. Va ser traslladada als tallers Carvajal en la primera etapa abans d’emprendre viatge a un taller d’Alemanya. Però el que havia de ser una parada transitòria es va convertir en anys de llarga espera.

La iniciativa dels Amics de la Seu Vella, després de constatar que la campana tenia una petita esquerda, que podia acabar per trencar-la, va topar amb un bon nombre de traves burocràtiques al tractar-se d’un element pertanyent a un edifici que és monument històric. La Generalitat va acabar reprenent la iniciativa, però el retard va obligar fins i tot a canviar de restaurador, ja que el taller a Alemanya havia tancat per jubilació. Finalment, el març passat la Mònica va viatjar fins a l’empresa Grassmayr d’Innsbruck, on li van curar l’esquerda. A l’estiu va tornar a Lleida i es va exposar al públic al claustre del monument des del 31 d’agost.