x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Herència digital, què fer amb les xarxes socials d'una persona que ha mort?

  • EFE
Actualitzada 01/11/2021 a les 11:46
Plataformes com a Facebook o Twitter ja s'han adaptat a aquesta realitat i permeten, a través d'un formulari, gestionar aquesta situació perquè, o bé es tanqui el compte, o es converteixi en una de commemorativa.

Plataformes com a Facebook o Twitter ja s'han adaptat a aquesta realitat i permeten, a través d'un formulari, gestionar aquesta situació perquè, o bé es tanqui el compte, o es converteixi en una de commemorativa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Plataformes com a Facebook o Twitter ja s'han adaptat a aquesta realitat i permeten, a través d'un formulari, gestionar aquesta situació perquè, o bé es tanqui el compte, o es converteixi en una de commemorativa.

EFE

Quan una persona mor, les seues xarxes socials continuen actives. Pocs coneixen el terme herència digital, però cada dia més persones es troben davant de la situació d’haver de gestionar què fer amb els perfils d’una persona que ja no està. Plataformes com a Facebook o Twitter ja s’han adaptat a aquesta realitat i permeten, a través d’un formulari, gestionar aquesta situació perquè, o bé es tanqui el compte, o es converteixi en una de commemorativa.

Aquesta última opció, tanmateix, encara deixa serrells solts, com indica a Efe Roberto López, un jove barceloní de 25 anys que manté com a contactes a Facebook a quatre amics que van morir el 2015. En el dia d’avui i malgrat que els comptes dels morts són commemoratius, els continuen etiquetant en comerços i locals que fan publicitat i fins i tot reben felicitacions en la data del seu aniversari.

LES OPCIONS DE LES XARXES: COMPTE COMMEMORATIU O DESACTIVAT

La política de Twitter ofereix als familiars l’opció de desactivar el compte i els passos a seguir per arribar fins el formulari de desactivació són senzills. Tan sols és necessari presentar una documentació com el certificat de defunció o el document d’identitat del mort per evitar així possibles tancaments falsos o no autoritzats. A més, la plataforma es reserva el dret a eliminar imatges i vídeos en el cas que la mort tingués un interès públic, com per exemple en cas de tirotejos o successos violents.

Una cosa semblant ofereix Facebook, que estableix com a requisit l’enviament de documents legals com un poder notarial o una última voluntat per poder realitzar el tancament del compte per part d’un tercer, i un obituari o esquela per verificar la mort del propietari del perfil. Una altra opció és la de transformar el perfil del mort en un compte commemoratiu.

En aquest cas, ningú no podria iniciar la sessió, però existeix l’opció que la família o el mateix afectat, en vida, designi una persona determinada que gestioni certs aspectes del compte, com acceptar sol·licituds d’amistat, destacar "posts" o canviar la foto de perfil. Així, tot el contingut compartit per la persona morta, com les fotos, els vídeos o les publicacions romanen en el compte commemoratiu.

TESTAMENTS DIGITALS, UN DRET 3.0

Els testaments digitals permeten que les persones puguin deixar reflectida la seua voluntat sobre què s’ha de fer amb les seues xarxes socials una vegada mortes. No va ser fins el 2018 quan la llei de protecció de dades va incorporar el testament digital. "Abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, cada empresa de serveis digitals actuava com volia", explica a Efe l’advocat i director del departament de dret digital de MCT Abogados, Antonio Séneca.

Ara, quan una persona mor, les empreses estan obligades a actuar conforme al que els hereus indiquin, o segons la persona morta hagués disposat en vida. Si no es fa testament digital –explica Sèneca– seran els hereus, de mutu acord, els encarregats de dur a terme les tasques de tancament o creació de perfils commemoratius. "És molt freqüent encara que les persones no deixin testament digital" i una de les raons que explica aquest advocat és que "les persones que més moren són els més grans, que no solen fer tant ús de serveis digitals, mentre que els joves que moren no solen fer testament".

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre