Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Com funciona un servei d'urgències?

  • DR. ANTONI ENCINAS I PIÑOL
Actualitzada 16/01/2017 a les 17:38
Urgències de l’Arnau registra aquests dies pics assistencials per infeccions respiratòries.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Urgències de l'Arnau registra aquests dies pics assistencials per infeccions respiratòries.

Opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Opinió

Qui no ha anat mai a les Urgències d’un hospital? Qui no hi ha passat hores i hores d’espera? Per sort o per desgràcia és una experiència que ha viscut gairebé tothom. Diem per sort, perquè disposem de molts i molt bons d’aquests serveis arreu del territori i per desgràcia, no només per la raó que ens hagi portat allí, sinó també perquè sovint el motiu del col·lapse i la demora rau en el fet que aquestes unitats acaben duent a terme tasques que s’haurien de resoldre en altres consultes.

Avui, però, només ens centrarem en com s’organitzen i prenen les decisions els professionals. Als serveis d’urgències se’ls anomena així perquè la seva feina és aturar i estabilitzar aquelles situacions que en cas de no fer-ho empitjorarien ràpidament. Urgent no vol dir greu. Pot semblar estrany però sovint és més urgent una cremada a la mà que no pas un càncer.

El primer que veiem només entrar acostuma a ser una secció administrativa: Admissions. Just després hi ha Triatge, que filtra els demandants en funció de la malaltia. Els sistemes són múltiples, però normalment es classifiquen i deriven cap a les diferents àrees mèdiques segons la malaltia que els ha portat allà.

En general, els serveis d’urgències hospitalàries s’organitzen al voltant de la gravetat de l’afecció. Se solen classificar en tres nivells. L’1 o lleu són aquelles malalties o accidents que no és previsible que empitjorin de manera significativa i que necessitaran poques proves complementàries. El nivell 2 o greu són les patologies o persones a qui farà falta estudis complementaris, tractaments endovenosos o cures més perllongades i potser ingrés hospitalari. A l’últim, el nivell tres o crític: aquestes són les autèntiques emergències mèdiques, situacions en les quals la vida corre perill imminent i l’acció no pot demorar-se sota cap concepte. Quan estan ben dissenyats disposen dels instruments i personal capacitat per reaccionar a aquestes demandes, però ni el servei d’urgències més competent pot substituir el sistema sanitari al complert. Intentar que solucionin totes les situacions en qualsevol moment, només pot conduir a perdre la capacitat de resoldre amb eficàcia allò que és urgent.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre