Noces de plata i centenàries de l'escola Príncep de Viana

Fa poc més d’un segle que l’escola de Príncep de Viana obria les portes sota el nom de col·legi dels Ferroviaris. Al cap de cent anys, el centre continua fent classes en una nova ubicació a la qual es va traslladar ara fa un quart de segle, per la qual també van passar un col·legi Maristes i l’antiga facultat de Medicina.

El col·legi Príncep de Viana es va traslladar al carrer Anselm Clavé el gener del 1993, a la tornada de les vacances de Nadal. Els professors que impartien classes al centre recorden l’antiga seu del col·legi com un edifici amb moltes deficiències. “Jo vaig començar a l’escola l’any 89. Recordo que era un immoble antic amb moltes escales, que era molt cansat per als alumnes i amb un pati molt petit”, recorda Juanjo Rodellar, que va ser professor i més tard director d’aquest centre. “Imagina si era petit el pati que havíem de fer dos torns perquè els nens hi poguessin jugar tranquils!”. Quan es van traslladar a l’edifici actual, va ser un moment il·lusionant, recorda Rodellar. “Feia temps que exigíem un nou centre i es va parlar fins i tot que ens habilitarien un edifici al darrere de l’auditori Enric Granados. Finalment, ens van ubicar a Príncep de Viana amb Comtes d’Urgell i va ser gràcies a les reivindicacions dels pares i mares, a les quals els professors ens vam sumar”, recalca Rodellar.

També destaca que van trobar algunes deficiències en la que fa vint-i-cinc anys era la nova seu. “Les baranes eren molt baixes, el ciment del pati s’aixecava i algunes aules no estaven insonoritzades i se sentia tot. Aquestes deficiències es van haver de corregir a corre-cuita però, sense cap mena de dubte, el nou centre va suposar una gran millora per a tots, professors, alumnes i pares”, sentencia Rodellar.

L’escola Príncep de Viana compta actualment amb 204 nens d’un total de dinou nacionalitats. És un centre d’una línia (un grup per curs) i el director, Jordi Vidal, assenyala que l’escola actua com a “motor de cohesió del barri”. Destaca que els resultats de les proves de competències bàsiques dels últims cursos avalen el bon nivell dels alumnes. Vidal afegeix en aquest sentit que fa més d’una dècada que apliquen la metodologia d’aprenentatge per projectes i han iniciat l’aplicació de la robòtica en tots els cursos L’edifici principal del col·legi d’Anselm Clavé data de mitjans de la segona dècada del segle XX. La construcció es va començar l’abril de l’any 1914 per acollir una segona escola dels Maristes a la ciutat, segons la informació facilitada per aquesta congregació. Es denominava Sagrat Cor perquè era una tradició dels Maristes que la seua segona escola en una ciutat ( ja funcionava la que estava ubicada a la seu actual) portés aquest nom. El col·legi va funcionar fins al juny del 1972, quan l’orde el va tancar. Després del tancament de l’escola Sagrat Cor el 1972, l’edifici va estar buit fins al 1979, quan va acollir la facultat de Medicina de la UB a Lleida, enquadrada en l’Estudi General. La facultat es va posar en marxa el curs 1977- 78 gràcies al fet que l’escola de Magisteri li va cedir algunes aules. Així, la d’Anselm Clavé va ser la primera seu pròpia, encara que les condicions no eren les més idònies. “Un dia, quan estava fent una classe, va caure un tros del sostre al mig de l’aula, però per sort no va tocar ningú”, explica Manuel Rubio Caballero, que anys després seria degà de Medicina. A inicis dels noranta, la facultat es va traslladar a la seu actual al costat de l’hospital Santa Maria. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, també va fer classes de Física Mèdica entre el 1979 i el 1985 i destaca la gran implicació de tots els membres de la facultat. “En una ocasió en què vaig ser al centre uns dies abans de l’inici del curs em vaig trobar el degà, Roman Solà, pintant l’escala”, recorda. Ros ja coneixia l’edifici perquè va ser alumne de l’escola Sagrat Cor entre el 1956 i el 1965. De forma divertida, apunta que “vam ser pioners de la calefacció amb pèl·let, perquè llavors havíem d’alimentar el foc de l’estufa que hi havia a cada aula tirant a dins palades de pinyola”.