SEGRE

ESNOTICIA

Joan Xavier Comella Carnicé: «És gairebé segur que tindrem noves pandèmies com aquesta»

Joan Xavier Comella Carnicé, prestigiós científic de Vilanova del Segrià, dirigeix l’institut d’investigació de l’hospital Vall d’Hebron, que ha aconseguit seqüenciar el genoma del coronavirus, base per desenvolupar vacunes i fàrmacs eficaços

«És gairebé segur que tindrem noves pandèmies com aquesta»

«És gairebé segur que tindrem noves pandèmies com aquesta»VALL D’HEBRON INSTITUT D’INVESTIGACIÓ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Investigadors del Vall d’Hebron han aconseguit seqüenciar el genoma del virus. Quins avenços suposa per combatre aquesta pandèmia?

S’ha d’aclarir que el virus es diu SARS-CoV-2 i la malaltia que genera és la síndrome Covid-19. És el mateix que el VIH i la sida. El que han fet membres del grup d’investigació de malalties infeccioses i del d’hepàtiques ha estat seqüenciar amb un alt grau de precisió els virus de dos malalts. En primer lloc, això permetrà veure les variants individuals del virus a Catalunya. El virus va canviant al llarg del temps i de les zones geogràfiques. No tots els virus són iguals, tenen petites variacions que fan que puguin tenir comportaments diferents. Aquest fet té diverses conseqüències. La primera és entendre per què en uns casos la malaltia que desenvolupa la mateixa infecció és molt greu i en d’altres és com un petit refredat. Estem segurs que molta gent ha passat la malaltia i gairebé no se n’ha adonat. I això ha servit per propagar-la, perquè al no tenir símptomes no ets conscient que estàs infectat. També ha de permetre entendre com funciona el virus per desenvolupar fàrmacs que puguin atacar-lo i, sobretot, conèixer les regions del virus que no canvien per crear vacunes contra aquesta. Pel que fa a la malària o el VIH, el virus canvia tant que no pots confiar que hi hagi cap regió que sigui estable per fer una vacuna. Aquest virus sembla que canvia menys, però canvia, i s’ha de saber quines parts no ho fan.

Existeixen dades que demostrin que el virus ha canviat molt en relació amb el que va sorgir a la Xina?

Em consta que sí, que s’ha anat adaptant al llarg del temps. Això passa sempre, el virus es fa més resistent a mesura que canvia i més transmissible, i els virus més resistents i transmissibles es propaguen més. El que tenim aquí o a Itàlia, encara que amb la mateixa estructura de base, té diferències arran de l’evolució que ha viscut.

A mesura que es propagui, serà més resistent?

És possible. La capacitat que tenim d’actuació és baixa. El confinament és per intentar que no es transmeti, perquè el virus ens utilitza com a vehicle de propagació. La gent infectada desenvoluparà les seues pròpies defenses. És el que passa amb la grip: molta gent l’ha tingut o bé s’ha immunitzat a través de la vacuna. Aquest virus ha vingut per quedar-se, per això és tan important que hi hagi aquesta immunitat poblacional i, sobretot, que d’aquí a uns mesos tinguem una vacuna que permeti immunitzar molta gent sense tenir la malaltia.

Quant temps es necessita per tenir una vacuna?

Els treballs han començat, però perquè una vacuna funcioni es necessiten diferents factors. Encara no en tenim una contra el VIH perquè canvia tant que no hi ha una regió estable. Per a la grip, cada dotze mesos tenim una vacuna, per la qual cosa si aquest és un virus semblant hauríem d’esperar més o menys el mateix. En cas que tot vagi bé, podem tenir-la d’aquí a dotze mesos i si tot va de primera, d’aquí a uns nou. El problema és que aquest virus sigui estacional i que l’hivern que ve hi hagi una segona onada d’infeccions si no tenim una vacuna.

A banda de la gent de la tercera edat, aquest virus afecta també de vegades de forma greu persones joves sanes.

Efectivament. Aquest és el repte més gran que tenim. Actualment no som capaços de saber quines característiques individuals tens o què hauríem de fer sabent que ets sensible perquè no desenvolupis la forma greu d’aquesta malaltia. És un gran repte: saber per què passa això en uns casos i no en altres. No tinc dubte que se sabrà d’aquí a pocs dies o setmanes.

Ens hem d’acostumar al fet que periòdicament hi haurà epidèmies similars a aquesta per l’aparició de nous virus?

La realitat ho demostra. Els antecedents de l’actual virus són el SARS i el MERS, que són virus respiratoris amb diferents graus d’agressivitat. Comparat amb els esmentats, aquest no és dels agressius, però té una altíssima capacitat de transmissió. Si combinés la seua capacitat d’infecció amb la letalitat del MERS, que era d’un 30 per centa, seria una desfeta. Tindrem noves pandèmies com aquesta? És gairebé segur, una altra cosa és la temporalitat amb la qual apareguin. Països que van tenir l’emergència de SARS i MERS com Taiwan i Corea del Sud estaven molt més ben preparats per afrontar l’actual i han estat els que ho han fet millor. Això demostra que la ciència i la tècnica ens permeten estar més vigilants. No tinc cap mena de dubte que hi haurà noves situacions com aquesta. Una altra cosa és si seran greus o no. L’única manera de solucionar-ho és mobilitzar-se de forma preventiva, tant en investigació com en polítiques d’epidemiologia i higiene. Espero que aprenguem una sèrie de lliçons i ens posem les piles davant d’aquesta realitat. Em sorprèn que països extremament desenvolupats com els Estats Units o el Regne Unit no hagin pres mesures més contundents, és un error. També va passar aquí, on crec que la lliçó s’ha après de forma ràpida i ara s’està fent el que tocava fer. Amb una contenció molt més dura, les corbes comencen a canviar. Ara ens trobem en una situació de crisi i quan acabi, hem de reflexionar com l’afrontem, perquè fundacions com la Bill Gates fa temps que diuen que la tercera guerra mundial no serà entre països, sinó amb els virus.

Però la crisi econòmica que s’ha generat arran de la pandèmia pot restar recursos per a la investigació.

Sens dubte. L’amenaça és tan greu que hi ha discrepàncies de fins on hem “de castigar” com a efecte col·lateral l’economia. Es necessita generositat centrada en les persones i les petites empreses i estic convençut que ens en sortirem. Els recursos que hi haurà seran els que siguin. Però quan es presumeix que som el segon país en quilòmetres d’AVE, més que sentir-me orgullós penso que potser no hem fet les inversions que tocaven. La nostra sanitat és un luxe i s’està veient aquests dies, en els quals els professionals sanitaris s’estan deixant la pell pel mateix salari. És admirable. I després hem de ser capaços de prioritzar aquestes coses i espero que siguem capaços de fer-ho. Sé que escombro cap a casa, però si no és a través de la ciència i la tècnica, això continuarà passant.

Creu que ha faltat previsió després que sorgís el primer brot a la Xina?

Això és com en l’economia. La crisi del 2008 era evident el 2009, però el 2007 no passava res. La magnitud del que ens ha caigut a sobre era difícil de preveure. Hem d’aprendre i preparar-nos millor.

Les retallades sanitàries d’anys anteriors han reduït la capacitat de resposta?

Retallar en sanitat és un suïcidi social sempre. Crec que no hi ha una relació directa entre les retallades i l’actual situació, però indirectament, amb més recursos podríem afrontar-la millor. La nostra sanitat és un orgull i hem de reclamar més recursos perquè és una de les millors inversions que podem fer per a cadascun de nosaltres

Hauria estat millor un confinament estricte des del començament?

Aquesta és una situació dinàmica. Si haguéssim fet un confinament més dur com es demanava a Catalunya estaríem en més bona situació. Però quan es parlava de cancel·lar el Mobile, gent que ara dóna lliçons deia que era una barbaritat. Ara estem al camí adequat, perquè les corbes es van aplanant.

tracking