Mercolleida compleix mig segle sent referència internacional de mercats

Mercolleida ha complert mig segle com a referent del sector agrari no només de la demarcació, sinó que la seua taula i la informació que ofereix es consulta des d'Europa fins als EUA o la Xina. Per posar-ne un exemple, cada cèntim que varia el tauler de porcí significa 1,1 milions d'euros per a les operacions comercials, bé per a producció o indústria.

El sector agrari avui dia té poc a veure amb el del 1972, però Mercolleida tampoc. És un exemple d’adaptació a les neces- sitats dels usuaris, que no són d’altres que des de l’agricultor i el ramader de base fins a la mul- tinacional nord-americana que vol conèixer quina és la situació del sector porcí europeu, per posar-ne un exemple. Les taules de cotitzacions són molt impor- tants, però tant o més ho són les informacions que pot oferir dels diferents sectors.

És referència internacional per al porcí, indiscutiblement, però també per al boví, i els ce- reals o els farratges. En el cas de la fruita, la situació és una altra en la qual dona més orientació que cotització. Els seus ingres- sos arriben del butlletí, de la venda d’informació que genera i del lloguer d’oficines. Però el que és evident és que no es pot parlar de gaires sectors agra- ris sense fer-ho de Mercollei- da, referència per als mercats. Per posar-ne un exemple, cada cèntim que reflecteix la taula en porcí és 1,1 milions d’euros en volum de negoci. Si puja un cèntim, representa 1,1 milions més en ingressos per a la pro- ducció, uns diners que hauran de desemborsar els escorxadors. Si baixa un cèntim, la situació és la contrària.

Mercolleida va nàixer el 1972 com una filial del que en aquell moment era Mercosa, i que va arribar a comptar amb una qua- rantena de mercas a tot l’Estat. El cooperativisme estava molt poc estès al sector fructícola i servia de pont per a la comer- cialització de la fruita, però en poc temps també ho seria dels cereals. Es pot assemblar al que avui podríem anomenar un comissionista. Amb la creació d’un extens mapa de cooperatives, Mercolleida passa a ser el gerent de les seues seccions fruiteres, primer, i de les cerealístiques posteriorment.

Una de les grans dates en la seua història és el 1980, quan impulsa, amb la majoria del ca- pital, la creació d’Indulleida, la transformadora fructícola d’Alguaire i que anys més tard va generar una de les guerres més grans al sector quan va vendre les accions a Actel. Parlem d’un conflicte que va arribar al Tribunal Suprem, que va avalar l’operació.

A mesura que el cooperativis- me prenia cos en el sector fructícola, Mercolleida va deixar de tenir el paper de gerència d’un sector que assolia la maduresa.

El 1986, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va portar a la dissolució de Mercasa i Mercosa. En aquell moment es van valorar els actius de Mercolleida en mil milions de pessetes de l’època, inclo- ses una central i una sitja a Bell-lloc.

Però les cooperatives no van voler adquirir-los i va ser el llavors alcalde de Lleida, Antoni Siurana, que el 1992 va optar per comprar el 80% de les accions de Mercolleida. La resta del capital estava molt disseminat entre cooperatives i particulars. Siurana va decidir convertir Mercolleida en llotja i casa de l’agricultor, que de fet arriba- va a reunir 500 persones els dies de mercat.

Ja en aquest segle, les juntes ja han pres una importància, especialment la del porcí, però també la del boví, cereals i farratges, mentre que la resta tenien un caràcter informatiu més marcat. La fructícola tenia granim- portància fins a la crisi de la venda de les accions de Mercolleida a Actel.

Paral·lelament, el sector porcí ha viscut un procés molt fort de creixement, professionalització i con- centració. Un procés no exempt de tensions, que es van traslladar a la taula del porcí, on s’asseien i s’asseuen grans operadors d’un i l’altre costat.

Mercolleida va quedar a l’ull de l’huracà, amb escor- xadors crítics que especial- ment estaven ubicats a Catalunya en plena crisi del 2001 i que van arribar a protagonitzar sis mesos de boicot. La sang no va arribar al riu i el pacte entre Mercolleida, Paeria i conselleria d’Agricultura va donar entrada a la Generalitat al capital de la llotja. La Generalitat va comprar el 10 per cent de les accions del mercat i l’ajunta- ment va passar a tenir un 70 per cent del capital.

La llotja és un pilar indiscutible avui de Lleida a Chicago i el seu mercat de futurs de cereals, però també la Xina mira a l’avinguda de Tortosa perquè informació és poder.